Ca la Pepa Nana Aquesta casa abans feia cantonada amb xamfrà entre el que era carrer Major i ara forma part de la Plaça del Ajuntament i la riera (se'n va dir Rambla de la Riera. Com es pot veure La casa és la part més blanca de la foto. Una composició feta per l'amic Cartó, va prestar dabant el que avui és La Cixa, llabors inexistent.
Al redressar la riera per fer el carrer Verdaguer, va quedar seperada i dabant s’hi construí el bar La A lambra (avui, La Caixa)
Finestra de ca la Pepa Nana (al Museu de MR) aquesta casa era final i cantonada del carrer Major amb el Passeig de la Riera
La casa de MARTÍ ESTANY MARTÍ Singular per tot el que l’envolta,
El Sr. Martí va ser estiuejant a la vila. Era gran coleccionista interessat per antiguetats. Visqué a Molins de Rei i està enterrat al nostre cementiri Crec que al museu hi ha algun objecte seu.
Va néixer a Barcelona el 4 de gener de 1872. De jove, excursionista i ja mé gran aficionat a la música i macenatge i coleccionista.
Destaquem la colecció de rellotges de penjar, la colecció d’arquets, la de retrats en miniatura, pintures i dibuixos o els de relsció amb la música.
Al Museu del Renaixement hi tenim tres peces de le seva col·lecció: els dos rellotges del segle XVI i una capseta de la mateixa época que se’n diu pestillatge.
Al carrer del Terraplé cantonada Doctor Barraquer s’hi construí una casa i va adquirir diverses finques.
El 1930 es va fer soci del Foment Agrícola Industrial i Comercial
Morí a Molins de Rei, on estiuejava, el 23 de setembre de 1938 i descança nstre cementiri.
M’agradaria compartir-vos una història que té a veure amb l’època del Renaixement, amb el Museu del Renaixement i amb el Molins de Rei del segle XX. Al museu hi tenim exposats aquests dos extraordinaris rellotges i aquesta capseta renaixentistes. Però és molt probable que fa cent anys, aquestes peces ja haguessin estat aquí, a Molins de Rei. En concret, formaven part de la col·lecció de Martí Estany Martí, un ric col·leccionista nascut a Barcelona al 1872. Cap a 1925 Martí Estany va comprar alguns solars a Molins de Rei, en un d’ells hi va construir una gran casa d’estiueig, que encara existeix (carrer doctor Barraquer 16). Va morir en plena Guerra Civil, al setembre de 1938 i es feu enterrar al cementiri de la vila, on encara hi podem veure la seva tomba, com veureu una de les importants (tot i que les seves restes ja no hi són). Al 1936, començada la guerra, va lliurar com a donació la seva formidable col·lecció de rellotges de penjar a la Comissaria General de Museus (cosa que fa que avui en poguem gaudir). Uns anys després, en el seu testament deixava la casa de Molins de Rei a la seva germana i, posteriorment, aquesta a la Fundació del Sant Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que avui encara n’és propietari. Us adjunto algunes imatges i un article per si voleu llegir més. Al museu, un dia, tinc previst d’organitzar una xerrada sobre aquest personatge tan interessant amb en Josep Capsir, l’autor de l’article i conservador al Museu del Disseny de Barcelona.
Font original: Patrimoni Molins de Rei (Google Sites)