ANTONIETA: Dins la botiga del Celler, hi havia una gruta, com un túnel que arribava a l’estació. Li arribava la humitat d’aquestes aigües i en treiem uns xampinyons súper bons. Teniem prohibit entrar-hi a mes d’uns metres determinats. Ara no sé quants però era un amsgatall perfecte per la canalla que ho sabiem. En aquest moment no puc concretar el punt exacte però hauria de ser al garatge o porteria dels pisos del derrera cal Pixotet ( rellotgeria), on estava el nostre Celler. La direcció seria perpendicular del parquing i bastant recte fins estació. Mai vam arribar al fons però els pares ho deien. En deiem “ La Gruta”. Sobint feia tb funció de nevera.
Teresa Permanyer: El doll d’aigua que queia a l’hort de can Roca té alguna cosa a veure amb el torrent de l’hospital?
Jo sempre he pensat que un cop tapada aquesta «font» , l’aigua s’escolava pel pati de la figuera de casa nostra (Cal Permanyer) . Per aquesta raó la figuera es va fer enorme en poc temps.
M.ANTÒNIA GINEBREDA: Tant a l’hort de cal Ginebreda, com a la casa pairal del carrer Major, s’assortien de l’aigua del pous que provenia d’aquest torrent.
No recordo quin any de sequera, però en fa uns 60, va haver-hi una sequera extraordinària, però aquests pous no es van aixugar, i es van obrir les portes de casa per a qui necessites aigua.
E. Raventós: Jo de petit había passat un bon tros de la clavegera entrant per el registre del costat de l’entrada del.camp de futbol I passabem drets fins sota Can Roca més o menys
J. Galceran Vila: Arran dels aiguats del 1962, les aigües a Molins de Rei van quedar molt malmeses, jo hi anava a buscar aigua de la mina de cal Ginebreda durant una bona temporada.
Biel Vila: A casa meva [lluís de les eres) carrer Balmes 27 tenim un pou 1/ 12 de diàmetre i uns 20 de fondària.
També recordu la sequera què vàrem tenir i donarem aigua als veïnat carrer Sant Miquel.
Em una galleda baixàvem el vi al fons per refrescar.
Miquel Viñas: La mina que parleu dels xampinyons, era tal i com dieu a l’escala dels pisos actuals del carrer Pere d’Espallargues, nomésces podía oasar fins l’edifici de la xocolateria, després de cine Savoy, dons el varen tapiar el construirl.lo. Abans anaba fins el Plat del Dia. Jó el vaig tapar el fer l’actual edifici, on abans i era el Celler d’en Pau Roig. Jo faig 178 cm. i casi i entraba dret….
Jordi Roca: Aleshores deuries arribar encara que fos per curiositat fins el final, no?
Alguna surgència d’aigua visible?, o en el passat?.quan tot el torrent eren camps hi podien haver moltes infiltracions en el terreny, en el moment en que s’ha urbanitzat i impermeabilitzat tota la zona es molt possible que s’assequessin les deus.
Miquel Viñas: No voldria equivocar-me, peró de petit, entràvem per el túnel que parleu, sota l’antic camp de futbol i arribarem fins el final de la Raseta (per sota), el magatzem del Santonja. (cal Xolu).
El 1995, mes o menys, varem tirar el Celler i es clar que vaig entrar fins la Xocolateria, ja no sortia aigua, peró el terra feia un canal de uns 30 cm d’ample i 20 de fons i deuría ser per on antigament pasaba…
— ??. Crec que per cal Xolu passava el Torrent de l’Hospital.
__ Fins el segle XVII l’aigua era dels Requesens. La bona l’havian conduit de la riera de Sant Bartomeu. Posteriorment molts particularsvan anar fent pous de l’aigua freàtica.
Font original: Patrimoni Molins de Rei (Google Sites)