Aquesta font consta de dues parts:
Una situada a l’exterior al costat esquerro de la caseta on hi ha les restes de la font primitiva: la bassa de sedimentació, les canonades de conducció de l’aigua i la pica.
Una altra formada per una caseta a l’interior de la qual hi ha la cisterna. A l’interior de la cisterna hi entra l’aigua de la font que ve conduïda per una canonada enterrada des del marge superior de la muntanya.
Aquesta font és de poc cabdal i només raja uns dies després de les èpoques de pluja per això hi ha la cisterna a l’interior de la caseta amb l’objectiu d’acumular l’aigua i guardar-la per quan es necessitava. Com que és una font del tipus cisterna, hi havia una clau de pas a lloc on ara hi ha el forat per on regalima l’aigua.
El segle passat la vàrem conèixer mol ben arreglada i era un punt de trobada de les petites excursions (de quan no teníem cotxe ni es anava a l’estranger) i un lloc ple de vida a La Rierada. A l’altre costat de la llera, una esplanada servia per tota mena de jocs.
J. Enrique Monforte: En la explanada se hacía en la decada de los 60 el partido de fútbol de fiesta mayor de la Rierada, el 15 de agosto, entre los equipos de la Rierada y Sant Bertomeu.
interior de la caseta amb el tub trencat
Teresa Permanyer: Il.lustració que apareix al número 5 de la revista Germanor de l’any 1929. Certament un lloc bucòlic. I amb 2 brocs.
Font original: Patrimoni Molins de Rei (Google Sites)