Albert Roig: Adjunto unes fotos de l’antiga Font dels Casats. Era d’estil modernista i va ser construida a l’any 1914, i al 1973 va ser enderrocada per canalizar la riera.
La bola central la van enterrar junt amb altre runa, al costat dret d’aigües amunt. Suposo que encara hi deu ser.
Al 2006 en van construir una de semblant, sense broc, aigua, bola central, pilars laterals, ni canaletes de desaigua, simplement suposo que la van fer com a record històric.
Crec que la canalització de la riera s’hagués pogut fer passant pel costat dret o esquerra, sense tocar per res la font. Es va enderrocar en un temps en que no hi havía cap mena de sensibilitat històrica.
La Font dels Casats, va representar una època en que al urbanitzar-se la rambla de la Riera (carrer Verdaguer), Molins de Rei va créixer cap a munt. No tenien parcs ni punts d’esbarjo. La Font va permetre a les famílies anar a beure aigua com si fos un balneari i, sovint anar-hi a esmorzar, dinar o berenar. Uns metres abans d’arribar-hi , a la dreta hi havia una gran pedra rodona que feia de taula i una arbreda molt acollidora, que amb la canalització s’hi varen tallar molts arbres. Ara, hi aparquen cotxes.
A l’estiu quan hi havia tempesta la riera baixava plena, i l’aigua sense cap problema passava pel costat de la font, lo qual ens reafirma que la canalització s’hagués pogut fer pel lateral sense tocar-la.
— La font construïda com un esbarjo del poble en època que no en hi havia altre cosa era acollidora i social, una font per fer-hi trobades. La d’ara no és una font, és un monument fet amb bona voluntat i enyorança de la anterior però res més. De la presentació de l’Albert val la pena treure una llissó. La falta de sensibilitat que va destruir innecessàriament la primera es pot repetir amb coses del nostre entorn.. No hem de protestar per tot però convé estar atents per salvar el PATRIMONI que es pot perdre pel futur.
Josep Casas: L,aquifer que subministrava la font natural venia, passava, per Can Graner, cas de barraquisme d’autocostrucció de finals dels ’50 i primers ’60. No hi havia clavagueres, llençaven les aigues fecals a la riera, i agafaven aigua per regar els horts. Fins que el primer ajuntament democratic , la alcaldessa no hi fotre mà, fent clavagueres i aigua potable res de res. Pero la Font dels Casats ja era historia….
Resum del escrit. De la porqueria que tirava la gent, estava mol contaminada (veurer Llobregat nº 382) per lo que es va clausurar. Foto de la neteja en que es veu el brollador. Seguiu el tema amb les fotos que ja són a google enviades per Albert Roig.
Com que el 1970 diu que fa cinc anys es va descolgar de escombraries, dedueixo el 1965
El 62 és l’any de la riuada i és lògic que baixés tanta porqueria pel torrent.
Jordi Roca: No, què hi ha a dalt de la seva conca?, doncs la barriada de can Graner……
D’autoconstrucció a les dècades 50-70, per tant sense clavegueres inicialment, o sigui que tot anava a parar al torrent..
Ayala:
— Això mateix és el que vàrem deduir la gent de la part alta del carrer Verdaguer, que n’érem freqüents usuaris.
Josep Royo Vivo: Adjunto unes fotos del 21-08-2005 on es pot veure les restes del entorn de la font original (el que menciona l’article)
Josep Royo, quin reportatge de la font dels casats! Pregunto: el muntatge que es veu apoyat per mantenir-lo , és el clavegueram del torrent? la font quedava tan fonda ‘ sembla com 2 metres més avall.
JRV: Si es Clavegueram. Estaba fet amb blocs estandard de ciment als costats i amb sostre de volta de ciment armat.
J Roca Bé, clavegueram no, es l’aigua pluvial del Torrent que s’aboca a la riera.
Molí de vent , carrer de Baix (imatge)
–I aquet el recordeu?
Jordi Roca: Al parqingdel Casals.
Montserrat Martí: Sí, i tant, aquest és el que jo vaig preguntar, per si algú sabia que se n’havia fet d’ell.
Jordi Roca: Hi ha un bloc de pisos…
— Montserrat, és el que dieu. El que no sé es què se’n ha fet d’ell
Algú el va comprar per nostàlgia o va anar per ferralla?
Montserrat Martí: Jo en el seu moment, quan el van retirar, vaig preguntar-ho i ja no recordo a qui, em va respondre que el volien restaurar
No… Si me’n ja ho comentaré
Referent al molí de vent, ja en vam parlar i algú va dir que ja esbrinaria si s’havia guardat i on podia estar; si existeix! Esperem
Xamfrà Pare Mañanet i història de la antiga clínica
Josep Nicolau La cantonada Pare Mañanet-pintor Carbonell abans de fer els pisos actuals, la planta baixa, que era més alta del normal i feia xamfrà, mentre que el pis mantenia la cantonada normal. El carrer Pare Mañanet abans de haber-hi la antiga clínica, era estret i sembla ser que el xamfrà es va fer perquè els carros de morts venint de l’església poguessin girar per anar al cementiri, ara plaça del Païssos Catalans.
— Antiga clínica: El carrer que anava cap a la ara plaça dels Països Catalans s’anomenava carretera a Sant Bartomeu i sembla que va ser al construir la Clínica quan s’eixamplà. Com ja hem dit, era una pista per anar al cementiri vell a a Sant Bartomeu.
Sortosament, al eliminar la clínica, amb bon criteri, es conservà la façana (foto bermellosa amb un Sagrat Cor blanc) (la foto de una casa blanca és de la del carrer Boters)
A l’edifici de l’altra banda, el dels baixos en escaire, hi va viure el pintor Carbonell a qui, en reconeixement se li dedicà el carrer.
Aquesta clínica va ser construïda el 1919 en estil modernista per a servir com a Escoles de les Germanes de la Doctrina Cristiana, (congregació fundada a Molins de Rei l’any 1880 al carrer Boters) i el 2007 l’interior es remodelà per a habitatges. Quan parlàvem de la clínica dient que va ser un col·legi abans de clínica i que el col·legi posteriorment passà al carrer Verdaguer, també vàrem dir que abans aquelles monges havien estat al carrer Boters (també en parlem en l’apartat Dr. Fàbregas). Aquesta foto és de la primera ubicació de les monges al carrer Boters.
Font original: Patrimoni Molins de Rei (Google Sites)