M’agradaria compartir-vos una història que té a veure amb l’època del Renaixement, amb el Museu del Renaixement i amb el Molins de Rei del segle XX. Al museu hi tenim exposats aquests dos extraordinaris rellotges i aquesta capseta renaixentistes. Però és molt probable que fa cent anys, aquestes peces ja haguessin estat aquí, a Molins de Rei. En concret, formaven part de la col·lecció de Martí Estany Martí, un ric col·leccionista nascut a Barcelona al 1872. Cap a 1925 Martí Estany va comprar alguns solars a Molins de Rei, en un d’ells hi va construir una gran casa d’estiueig, que encara existeix (carrer doctor Barraquer 16). Va morir en plena Guerra Civil, al setembre de 1938 i es feu enterrar al cementiri de la vila, on encara hi podem veure la seva tomba, com veureu una de les importants (tot i que les seves restes ja no hi són). Al 1936, començada la guerra, va lliurar com a donació la seva formidable col·lecció de rellotges de penjar a la Comissaria General de Museus (cosa que fa que avui en poguem gaudir). Uns anys després, en el seu testament deixava la casa de Molins de Rei a la seva germana i, posteriorment, aquesta a la Fundació del Sant Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que avui encara n’és propietari. Us adjunto algunes imatges i un article per si voleu llegir més. Al museu, un dia, tinc previst d’organitzar una xerrada sobre aquest personatge tan interessant amb en Josep Capsir, l’autor de l’article i conservador al Museu del Disseny de Barcelona. Veure: CASES
En Jordi Jové i Espe Pons es complauen a convidar-vos a la inauguració de l’exposició La Dama Estefania de Requesens.
Comissaris: Espe Pons i Jordi Jové Autors: Javier del Amo, Maria J.Iborra, Cinta P.Moliné, Míriam Puig, Mercè Rovira, M.Luisa Torres
La Dama Estefania de Requesens és un assaig fotogràfic en què els autors han dut a terme un treball d’investigació per diversos arxius i museus catalans. Un viatge temporal i geogràfic on passat i present conviuen i fonamenta una narrativa visual que reivindica la força i la humanitat d’una figura femenina cabdal del segle xvi. L’exposició ens ofereix una visió fotogràfica amb una selecció d’imatges construïda des del treball en equip.
El llegat d’Estefania de Requesens (1504), baronessa de Molins de Rei i hereva del poderós llinatge, ens arriba de manera directa gràcies a una extraordinària correspondència escrita en català. Testimoni riquíssim de la llengua del moment i adreçades a la seva mare, Hipòlita Roís de Liori, les cartes barregen assumptes polítics, familiars, domèstics i fins i tot receptes casolanes, que revelen la quotidianitat i les preocupacions d’una dona noble del segle xvi.
Acompanya el relat expositiu un captivador text de la historiadora de l’art Carme Narváez Cases. INAUGURACIÓ: Dilluns 6 d’octubre a les 19 h Molins de Rei
Damià; Bon dia a tothom, per si us interessa, us comparteixo un fil de X que vaig publicar ahir i que parla de Molins i Florència i té una implicació patrimonial.
La sorprenent connexió entre Molins de Rei i Florència: el secret amagat al Palazzo Vecchio
Hi ha petits detalls en la història de l’art que, de vegades, permeten treure a la llum grans històries, interessants i curioses. Aquest és el cas del vincle sorprenent que uneix la vila de Molins de Rei (Baix Llobregat) amb la ciutat de Florència, la gran capital del Renaixement italià. I es tracta, a més, d’una connexió que no es limita a Molins de Rei sinó que també té a veure amb moltes altres ciutats i pobles de Catalunya.
El cas és que al Palazzo Vecchio, seu de la Signoria florentina s’hi conserva i encara es pot visitar la famosa “Sala della Guardarroba”, també coneguda com a sala dels mapes. Una sala preciosa de mitjan segle XVI que acull cinquanta-tres mapes pintats de tot el món tal i com era conegut a l’època del Renaixement. En aquest gran desplegament del coneixement geogràfic del planeta hi ha fins i tot mapes dels territoris més remots que començaven a ser coneguts amb més o menys precisió gràcies a les grans navegacions oceàniques de l’època.
S’hi poden veure mapes de tota Europa, però també de l’Àsia, de l’Àfrica, de la zona de l’Àrtic i fins i tot de les terres del nou continent americà que s’estava descobrint llavors. És un autèntic “cosmos” fet per encàrrec del Gran Duc de Toscana, Cosimo I de Medici (en una mena d’homenatge al seu propi nom, semblant a cosmos). Es tractava d’un projecte que pretenia enaltir i prestigiar la seva figura a través de l’art i del coneixement. Un objectiu ben renaixentista i ben florentí, tot sigui dit.
En aquella època Molins de Rei era una vila ben petita però devia la seva rellevància a l’existència del Palau de Requesens, actual seu del Museu del Renaixement
Si ens centrem en el mapa que correspon a la península ibèrica, “la Spagna”, podem veure que la proximitat física d’alguns territoris feia que el seu coneixement fos molt més detallat i precís. En aquest sentit, a la zona de Catalunya hi veiem moltíssims topònims força ben ubicats, tot i que no sempre ben escrits, com Xeudurgel, Starlich, Munistro, Belpuch, Agramont… Per descomptat hi són totes les grans capitals i ciutats, però també, i de manera ben destacada hi apareix Molins de Rei.
El seu nom no només està escrit sobre el mar, al costat de Barcelona com Molins de Reig, sinó que la població també queda ubicada, amb una construcció aïllada de color blanc, a la riba nord d’un riu, clarament identificable com el Llobregat. Val a dir que en aquella època Molins de Rei era una vila ben petita però devia la seva rellevància a l’existència del Palau de Requesens, actual seu del Museu del Renaixement. Es tractava d’un palau fet construir per aquesta família a mitjan segle XV i que s’havia convertit en un lloc de parada i allotjament obligatori, a una jornada de viatge de Barcelona, de grans personalitats de l’època.
El propi Carles V s’hi va allotjar en cinc ocasions, com el seu fill Felip II i tants d’altres viatgers il·lustres de l’època moderna.
I justament és aquí on podem trobar una possible clau per entendre el protagonisme de Molins de Rei en aquest mapa perquè, precisament, l’emperador Carles V va agrair la col·laboració de Cosimo I de Medici en les guerres d’Itàlia fent-lo Duc de Florència al 1537.
Però, a més, resulta que Lluís de Requesens, propietari del palau a mitjan segle XVI, va tenir força relació amb Cosimo. De fet, quan el Requesens va ser anomenat ambaixador de la monarquia catòlica a Roma al 1563, hi va anar per mar, embarcant-se des de Barcelona a bord de tres galeres propietat del Medici.
Lluís de Requesens, propietari del palau de Molins de Rei, va tenir força relació amb Cosimo I de Medici
I també l’any 1571, quan Lluís de Requesens manava la flota de la Santa Lliga a la Batalla de Lepant com a Lloctinent General de la Mar, juntament amb Joan d’Àustria, es va donar la circumstància que el propi Cosimo I va navegar sota el seu comandament. Per tant el coneixia bé i no cal dir que podia disposar d’aquesta informació específica sobre el palau i la baronia de Molins de Rei, que era propietat dels Requesens.
Les pintures de la sala, que daten del període 1563-1586 foren fetes pels pintors Egnazio Danti i Stephano Bonsignori, sota les indicacions del gran Giorgio Vasari. De fet, tota la sala dels mapes és una autèntica meravella renaixentista i ens aporta moltíssima informació.
L’espai, les pintures, els armaris i les dues grans esferes han estat recentment restaurades i la sala s’ha digitalitzat en una pàgina web amb imatges de gran qualitat. En el vincle adjunt podeu accedir a diversos vídeos del projecte, però també a l’índex de tots els mapes disponibles i les seves fotografies en alta resolució que ens permeten avui viatjar per tot el planeta, Catalunya inclosa, tal i com es coneixia al segle XVI
Font original: Patrimoni Molins de Rei (Google Sites)