Jaume Farré Can Malvehy :
Nascut el 1837 i procedent d’una família de l’antiga burgesia catalana, Benet Malvehy Piquer va fundar Téxtiles Malvehy l’any 1862. Havia treballat en diferents empreses del sector, de manera que havia adquirit els coneixements tècnics i artístics que després el van permetre crear el seu propi negoci. De fet, la seva destresa pel dibuix va ser el que el va apropar a la fabricació de tèxtils. Deien d’ell que “Era un home il·lustrat i agosarat. El punt de partida de la fabricació tèxtil o de la indumentària és el dibuix”
Així doncs, va posar tot els seus esforços en la fabricació de teixits de vellut per les oportunitats que projectava, tot i ser una material “difícil i delicat”. La jugada li va sortir bé, fins al punt que es va convertir en un dels principals proveïdors de la Casa Reial de finals del segle XIX. De fet, se’l coneix com la primera persona a fer un retrat teixit de la reina Isabel II.Així doncs, va posar tot els seus esforços en la fabricació de teixits de vellut per les oportunitats que projectava, tot i ser una material “difícil i delicat”. La jugada li va sortir bé, fins al punt que es va convertir en un dels principals proveïdors de la Casa Reial de finals del segle XIX. De fet, se’l cCatalunya disposa d’una col·lecció d’imatges teixides amb l’enginyeria dels telers de Jacquard creada entre el 1862 i el 1974. Distribuïts entre museus i cases particulars (com ara el Museu d’Història de Sabadell i el Museu de l’Estampació de Premià de Mar) s’hi troben retrats de personatges importants, escènes històriques i reproduccions de quadres. Els retrats, anomenats retrats «artístichs», foren creats per commemorar i publicitar les noves màquines modernitzades de la indústria tèxtil. Aquests, mostren l’adaptació i el perfeccionament de la maquinària de Jacquard a Catalunya.
L’empresa dels Malvehy, però, no va arribar a Molins de Rei fins 60 anys després de la seva fundació. El 1922 Josep Malvehy, fill del fundador, va demanar a l’arquitecte Joan Baptista -amic d’Antoni Gaudí-, dissenyar la fàbrica de Can Malvehy arran d’un enllaç familiar amb els Samaranch. En un primer moment es van alçar la nau principal, la casa del majordom -un càrrec entremig, que a la pràctica era qui supervisava els treballadors-, i la llar del porter, situada a l’entrada, a mà esquerra. Amb els anys es va anar ampliant fins a tenir les dimensions actuals.
Durant uns cinquanta anys, van passar per la fàbrica un centenar de treballadors de Molins de Rei i altres municipis propers. El 80% eren dones que exercien de teixidores o altres feines relacionades amb la confecció dels teixits. Els homes desenvolupaven tasques mecàniques de manteniment, administratives i de direcció. Hi podien treballar entre unes 300 i 400 persones alhora, depenent de l’època i la demanda.
Els trballadors varen inventar-se el seu propi llenguatge de signes per comunicar-se, ja que els talers que utilitzaven eren molt sorollosos i no se sentien. A banda d’amistats, de la fàbrica va sortir més d’una parella que més endavant es convertiria en una nova família al municipi.
Anys de confecció de velluts van arribar a la seva fi a mitjans de la dècada dels 70. El sector tèxtil català va entrar en crisi, impulsada per les modernitzacions tecnològiques de la indústria als països europeus, que van arribar massa tard a l’Espanya del tardofranquisme. A Can Malvehy, se seguien utilitzant un tipus de talers anomenats Jacquard, molt innovadors quan es van inventar al segle XIX, però massa obsolets per la indústria moderna del segle XX i per no poder reinvertir en nova maquinaria van tancar la fàbrica. Amb aquest sistema tenim el tapís que sembla pintura de Isabel II, propietat del Miquel Viñas (per això del sistema Jacquard sen deia dels tapissos de la reina. També al museu podeu veure 3 petits tapissos pel mateix sistema. Aquestes aparentment fotografies (exposades al nostre museu) són teixits fets amb una exclusiu sistema Jacquard a Can Malvehy
Font original: Patrimoni Molins de Rei (Google Sites)