Fundada el 1930 per Francesc Samaranch Castro que ja era el directiu de l’empresa Malvehy S,A. per entrar amb ímpetu en la industria de la seda. Van començar en un edifici que es construí en un mes mentre es construïa la fàfrica gran, S’hi teixien vànoves i tapisseries i la seva producció es va arribar a exportar a tot el món i molts del articles eren destinats al turisme, La fàbrica va tencar el 1976.
Jaume Farre : On es construí la Fàbrica Samaranch el 1931 en uns trerrenys on hi havia una rajoleria.
Va ser la empresa més important de la vila donant feina a més de 500 persones. Fabricaven vànoves, tapets, tapissos…. distribuits per tot el món. El material emprat era: cotó, raió i fibras artificials a partir de fil que comprava i el tenyia per elaboraven en els talers i feien els acabats.
És molt a destacar la gran labor social de aquesta empresa. L’any 1932 inaugurà una biblioteca circulant per als treballadors i un curs d’alfabetització.
El 1938 obre un departament de seveis mèdics i d’assistència social i des del 1933 funcionà una múta per als treballadors.
L’any 1944 s’obre una escola bress0l que funciona com a guarderia. S’ofereixen a les futures mares els serveis d’una clínica maternal. El 1945 s’inaugura el club Samaranch amb seccions de fotografia amb laboratori, billar, excursionisme, sala de lectura, cinema etc
De l’any 1945 al 1957s’edita un periòdic mural convertit el 1958 en butlletí (Ecos) de l’empresa.
El 1951 ja hi ha secció de teatre i s’inaugura una pista poliesportiva. EL 1952 una sala nova de espectacles. I el 1961 l’economat Samaranch.
Cal destacar que gràcies a les gestions del seu director, Enric Madorell el Sr. Samaranch costejà la restauració de la església de Santa Creu cremada el 1936.
Montse Garcia: El 1953 jo amaba ala Casa Cuna ,Samaranch li deien la fábrica Model , per tot lo que tenia .
Tambe tenía un petit zoologic,sala de cinema i tambe un gran menjador pels treballados.
Feien una revista q jo les tinc evcuadernadas.
Si voleu saber alguna cosa mes i la sé em Molt de gust us la contestaré.
Dons i treballaba molta familia Meva.
Fina Permanyer: Mig poble treballava a C Samaranch.
Era una fàbrica ubicada a Molins de Rei, fundada per Francesc Samaranch Castro, pare de Joan Antoni Samaranch
Samaranch SA era una indústria tèxtil especialitzada en vànoves i tapisseries, que va donar feina a generacions d’immigrants que arribaven a la zona. Va arribar a tenir 550 treballadors.
Durant la Guerra Civil, el 20 de gener de 1939, la fàbrica va patir un bombardeig en l’avançada franquista que destruiria bona part del recinte i la paralitzaria. L’any 1949, el règim franquista li va atorgar posteriorment el títol d’Empresa Ejemplar. En la darrera època, la publicació mensual de la revista Ecos de Samaranch (1958 i 1967) en faria de portaveu.
La fàbrica disposava d’una llar d’infants pròpia, la Casa Cuna, i també d’un club social, el club Samaranch, des d’on s’organitzaven activitats d’oci i esports pels treballadors. També tenia una sala biblioteca, anomenada SalaClub, que fou l’origen de l’actual Museu Municipal de Molins de Rei. De fet, Can Samaranch va ser la primera seu del museu municipal, fins que el 1967 es va traslladar a la seva ubicació actual. Va romandre activa fins al 1976.
La fàbrica va tancar definitivament l’any 1976. Actualment l’edifici allotja un restaurant.
Mariano Puiggró: presenta actes i activitats que es feren a can Samaranh (mireu imatges)
La Empresa Samaranch, apart del Tèxtil te varies seccions per els treballadors, una mostra aquest programa de teatre adjunt.
Montserrat Clanxet: Història i fotografies de la Casa Cuna de Can Samaranx.
— La torre del rellotge de Can Samaranch és obre de Gomà Cuevas, com l’església i el marcat municipal. Va ser molts anys l’arquitecte municipal.
Font original: Patrimoni Molins de Rei (Google Sites)