Des del 1940
Jordi Llecha: Al acabar la guerra i tornar mossen Enric, la rectoria, mentre es feia l’església, va ser a la casa de cal Augé, coneguda com a cal Menescal, al carrer Major.
Mentrestant, les funcions d’església,, varen tenir lloc a la sala de la Joventut Catòlica.
M. Antònia Ginebreda: De moment, comentar que mentre es construïa la actual església, el rector, mossèn Enric, feia vida a cal Ginebreda, i també dir-vos que el llibre dels comptes de la seva construcció, els omplien la Montserrat i la M. Carme Ginebreda, i fa uns anys el vaig entregar a Mn. Felip Quadra.
Contenta de pertànyer a aquest grup de wsp.
De la església actual mereix destacar l’obre de Santiago Padrós.
Joana Ginesta: El. Sr. Padros, mori d’accident a la carretera, prop del Vendrell, tornan de Montserrat. Crec que no t’equivoques sino que més aviat clarifiques. Pero aixo que us he dit del Vallè de los Caidos tambe, el guia d’allà t’el.nombra.
Mari Planas: I a Montserrat ha fet molta cosa també, el cambbril …
Miquel Viñas: Construcció del nou campanar….després d’enderrocar la vella església, la presó i l’edifici de «Correos y Telégrafos»
Fins deu anys després no s’enderrocaría «Cal Tano».
Miquel Viñas: Construcció del nou campanar….després d’enderrocar la vella església, la presó i l’edifici de «
Correos y Telégrafos»
Fins deu anys després no s’enderrocaría «Cal Tano»
DESCRIPCIÓ DE L’ESGLÉSIA ACTUAL
Fou dissenyada per l’arquitecte de Molins de Rei Joan Gumà Cuevas.
Autor de moltes obres destacables, posseía gran capacitat d’adaptació a la conveniència de cada cas, com demostra L’edifici de la plaça del mercat, can Samaranch i la mateixa església.
Podríem qualificar-la de post modernista va començar a edificar-se el 1940 sent el constructor Joan Rubí amb participació de molts voluntaris físics i econòmics (inclosa “la tómbola”
El juny del 42 s’arriba al creuer i el 1945 la estructura general i enderroc de dues cases. El1949 la rectoria. El 1963 s’enderroca cal Tano.
Dimensions església: Façana 29 llarg x 14 alt; lateral 38,5; nau central amb absis 47,5 llarg x 11 ampla i 13,5 alt; creuer 24,8 ampla x 12 profund; cúpula 12 x 7,5 alt; semicercle de l’absis 9,45; capella Santíssim 12 x 6 ampla; campanar 6,5 x 6,5 x 40 alt
Des d’un punt de vista representatiu podríem pensar en el castell espiritual de la vila, amb un acollint al poble i un campanar, defensant Crist com a torre de l’homenatge. L’absis, amb la màxima grandiositat de un romànic i les voltes, intemporals, donen una picada d’ullet gaudiniana. Es pot parlar del Santíssim, del cor, de la capella del Sant Crist… o la rectoria.
Malauradament mai serà acabada com s’havia pensat però, el que tenim val molt i molt la pena.
Començarem pel plat fort de l’interior: les tessel·les del Padrós.
Podem situar el fort de l’obre al 1951.
La figura central és Sant Miquel. No és l’àngel que acostumàvem a veure sinó un ferreny guerrer que doblega al mal. Val la pena fixar-nos en cada detall d’aquest àngel quela fesomia no està lluny del autor (de idees que en el seu moment es consideraren poc ortodoxes)
Damunt veiem una creu, no de fusta sinó de gemes.
Als costats les quatre virtuts cardinals: prudència, justícia, fortalesa itemprança, recordant l’Apocalipsi.
A la dreta de Sant Miquel Jerusalem i a sota penitents simbolitzant a la església purgant.
A la esquerra el Vaticà i a sota persones, vives a l’època, que també imploren la salvació. Representà a Pius XII (era el Papa),un cardenal, un religiós, massen Enric (rector de la església de Sant Miquel), Carles V i la seva esposa Isabel de Portugal (mrts però els considerà la màxima representació dels poders humans lligats a la nostra vila- em de admetre que quan ho va fer quasi ningú sabia els lligams) Dr. Alexis Carrel (científic), Cesàreo Rodriguez Aguilera (jurista), Joan Maragall (poeta), Motserrat Pascó (esposa de Padrós i Sant Yago Padrós.
A la volta de l’arc triomfal, els símbols del set sagraments:a l’esquerra : baptisme, confirmació, penitència i eucaristia i ala dreta: orde sacerdotal, matrimoni , extrema unció, i una font d’on brollen set rajos.
A la volta (de l’arc triomfal)un encenser i la llegenda “LAUS DEO” alternant de torxes (amor), peixos (fe), palmes (martiri) i llorers (glòria)
La decoració amb tessel·les s’acordà entre Mossèn Enric Paradeda i Santiago Padrós i Elías el 1949. La voluntat era decorar tota l’església però la mort accidental de Santiago no ho feu possible ja que la construcció de les tessel·les i la execució artística depenien d’ell. (S. Padrós 1918-1971)
L’absis, els VITRALLS
Inicialment, al 1045, només s’instal·laren els tres centrals:
Al centre Jesucrist Rei del món, ala seva dreta Sant Joan, i a l’esquerra Moisés.
El 1953 es completà el conjunt previst de nou, cada un amb els símbols corresponents a sota :
A la esquerra de Crist; els evangelistes: Joan (àliga), Lluc (un bou), Marc (un lleó) i Mateu (un àngel).
A la dreta: Moisés (amb l’esbarzer cremant), Abraham (l’anyell sacrificat), David (una lira) i Elies (un carro de foc).
El disseny, de Rafael Caseres recorda l’estil tradicional des del gòtic. Tallers Bonet
VITRALLS DEL CIMBORI
La cúpula te quatre àngels de estil especial, que sembla que la sostinguin.En el cimbori hi ha vint-i-quatre vitralls representant vuit oficis i el de la Mara de Déu de Montserrat, cada un guardat per dos àngels. S’anaven instal·lant tal com eren pagats pel gremi. Vitralls disenyats i constrits per la casa Granell.
Sant Honorat (forners), sant Albert Magne (químics), santa María Magdalena (farmacèutics), sant Jordi (Catalunya), sant Carles Borromeu (banquers), sant Cristòfol (conductors), sant Eloi (manyars i joiers), i Mare de Déu de Montserrat (funcionaris municipals).
Cerclant l’extrem inferior de la cúpula, amb tessel·les el ròtol:
HONOR I GLÒRIA A DÉU REI DE TOTS ELS SEGLES
I a la part superior del cel de la cúpula em sembla veure-hi tres anelles enllaçades, com representant a Déu com a tres persones (si us plau, si algú sap interpretar-ho millor, ho agrairem)
Tallers Granell 1958
ELS VITRALLS PER ORDRE DE L’ANY DE COLOCACIÓ
L’altar de sant Antoni de Pàdua va ser dels primers de ser acabat amb els vitralls. Veiem al centre un burro que s’agenolla al pas del sant amb el viàtic
Disseny Ramon Rogent. Tallers Bonet 1953
En l’altar de sant Isidre el vitrall central representa el patró dels pagesos pregant mentre els àngels llauren el camp, i, a sobre, l’escut de Molins de Rei. En els dels costats sengles àngels.
Talles Granell 1959
Altar de la Mare de Déu del Roser
Amb cada vitrall 5 dels quinze misteris del Rosari
Tallers Granell, 1959
Al damunt de la porta posterior del temple.
El vitrall central representa Jesús Bon Pastor. A l’esquerra, església de Santa creu d’Olorda, mara de Molins de Rei i a la dreta la de Sant Bartomeu.
Disseny Jaume Mercader Miret Tallers Bonet 1992
A la capella del Santíssim
3 vitralls amb motius eucarístics: el central representa la escena dels deixebles d’Emaús, i als costats els símbols del pa i del vi.
En el vitrall de l’interior, símbols eucarístics.
Disseny Jaume Mercader Miret Tallers Bonet 1993
Potser l’última obre de Padrós, el 1953 AL SANTÍSSIM
Presidit per jesús en el Sant Sopar.
Sant Antoni abat
Altar del 1953
Vitralls del 1995 de Jaume Mercader i Miret
Sant Antoni Mª Claret
Santa Llúcia
Mare de Déu de Montserrat
Vitralls
Disseny: María Pilar de Ahumada Tallers Bonet 1996
Central: Verge, i escut de Catalunya
Laterals: a l’esquerra la muntanya (patró Sant Miquel) i a la dreta, la serra i la rosa.
Sagrada família
Vitralls
Esquerra: 2: escena naixement, i símbol unió matrimonial.
Central: 3: vinguda de l’Esperit Sant, 4: Jesús adult amb Mª i Sant Josep.
Dreta: 5: mort de Sant Josep; Jesús adult amb Mª i Jp enmig de 2 símbols funeraris.
El Pare Mañanet inaugurà el col·legi el 1894 i també va promoure mensual a domicili de la capelleta de la S.F.; i fou inspirador de la Sagrada Família de Barcelona.
Tallers Granell per les imatges en fusta en alt relleu.
Font original: Patrimoni Molins de Rei (Google Sites)