Es coneix que el 1295 Guillem Pacs va comprar mas Panadés a Guillem Durfort, família amb propietats a Molins de Rei.
1670 la compraren el pares de Sant Geroni de la Murtra, els que edificaren la capella adossada a la masia sota la advocació de Sant Isidre i la vengueren a Josep Vallés i aquet a Sant Felip Neri. Es pensa que d’això li pot venir el ser conegut com can Capellans.
Al segle XIX la compraren els Poudevila i el 1899 Pere Torres i Saví, qui feu construir la casa modernista. Dels Torres passa als Melcior i Fonellosa actuals propietaris.
La porta estava situada a la Carretera, es passava la via i poeu veurer al fons la torre modernista amb la antiga masia de mas Panadés a la esquerra..
La finca te aigua de mina i del canal, per regar l’hort.
imatges més de Can Capellans. La primera correspon a la antiga masiaPer la escala es va al primer pis senyorial i a un segon diàfan, així cm a les terrasses.
de mas Panadés, part i origen del conjunt amb la capella de Sant Isidre construïda pels frares de Sant Felip Neri per estalviar-se pujar a Sant Pere de Romaní, que els pertanyia.
La segona és la magnífica torre modernista, que sembla estrany que, conservada encara, no l’hagin convertit en hotel, restaurant per na tenir-la tancada en possibilitats de degradar-se.
De can Capellans, la Rosa Fonellosa ja va enviar el portal que hi havia a la carretera. Ara veureu el portal de la via on el tren parava (baixador, apeadero). i imatges de rejoles Nolla i la Roser ens ha enviat un detall de com son les peces que les composen.
Entrant per aquesta porta: les cavallerisses,
Pier: Hi había una mina que brotaba aigua a un tipus de font decorativa.
I un safareig, gran com mitjà bassa de Can Rabella,que s ‘ omplia amb aigua del rec- canal-i s’utilitzava per regar els horts de la finca, on hi havien molts mandariners.
Un palauet preciós.
-Roser: Un mobiliari moderniste. I el terra sembla que és fabricat a València (Nolla). És d abans de l hidràulic. Molts pisos senyorials de l’Eixample el tenen.
Gerard Dordas: Aquest es mosaic Nolla.
— Per la escala es va al primer pis senyorial i a un segon diàfan, així cm a les terrasses.
La finca te aigua de mina i del canal, per regar l’hort
Font original: Patrimoni Molins de Rei (Google Sites)