— Referent a can Roca, un estudi sobre el patrimoni elaborat els anys ’70 diu: Casa pairal unifamiliar, amb una façana donant a la pl. de la Creu estucada amb balcons i obertures amb marc de pedra; l’altra façana plana, tester amb capcer trilobulat, tapant els testers de coberta de teula a dues vessants. En planta baixa potents murs de pedra amb volta de canó. Torricó amb valaustrada perimetral. Observa: consta en el dintell de la finestra la inscripció «Fernando VII. 30 Marso 1814
Cal afegir-hi que la finestra originalment era la porta que donava a l’escala (diuen que amb humitats)que porta a la planta noble noble i que els potents murs de pedra i la volta de canó corresponen a l’edifici que el Sr. Roca va comprar als tècnics que acabaven de construir el pon de Carles III.
Aquest edifici es va construir al mateix temps que es feia el pont de Carles III, pels despatxos dels tecnics que construien el pont, en el segle XVIII.
A la planta baixa hi havien les cavallerisses, els sostres s’han conservat. Actualment no sabem, que es farà amb aquest edicici, que crec que es neoclassic, com el pont de Carles III.
A. Bech: En el any 1956, els meus pares hi van posar una botiga d’alimentació, i en el sostre que crec que era abovedad, i havia una pintura amb flors,( crec que encara hi es)..que recordo molt, encara que no he aconseguit imatges!!
Quan ho estàven enderrocant vaig aconseguir del container un troç de mosaic! Aquest edifici , quan van marxar els tecnics del Pont, el va comprar l familia Roca, sempre s’ha conegut per «CanRoca»
Aveure si podem aconseguir noticies de quin serà el futur d’aquest edifici tant significatiu per Molins, doncs el Pont ja ha desaparegut!!
Tant de bó hi hagués una bona rehabilitació del edifici, que recordaria l’época de la construcció del pont!
— El Sr. Roca ,quan s’acabà el pont, ho va comprà i remodelà una part , principalment la façana de l’edifici de la que el primer pis es destinà a la família i les golfes als treballadors. La vivenda, senyorial, conté la habitació en que dormí Ferran VII i també la que destinaren al general Manso, Les cavallerisses semble que tan sols es van adaptar al us de la pagesia sense necessitat d’obres. Els darreres no tenen ,suposem, valor històric ni arquitectònic però la part citada és de valor immens i de fàcil reaprofitament.
abech: Boveda= voltant
Teresa Valls Martí: Bona tarda, jo us explicaré una mica el que recordo del local de les cavallerisses, nosaltres vàrem agafar el local quant el Josep i l´Enriqueta es varen jubilar ,estem parlant del nº 5 ,feia com quatre estances la primera de l´entrada era quadrada i si, feia com unes voltes però baixava les quatre cantonades no la forma típica de mig arc i tenia el mural de flors molt bonic que ens varen dir que l’havia pintat el Sr. Selles això ens ho va confirma la seva esposa , nosaltres el vàrem fer restaura una mica per el germà del Dani Andreu sobre l’any 1990/91 i vàrem posar un vidre al sostre per que es pugues gaudir, per entra a la segona estança hi havia un pas de uns 80cm. les parets mínim feien crec uns 90cm. de gruix de pedra vermella com el pont, a l´altre extrem a la dreta hi havia un petit cel-obert que donava a l´obrador de cal castellet i a l´esquerra hi havia una escala també de pedra vermella que pujava al primer pis però estava tapiada ja que aquell moment s´accedia per l´escala del edifici ,just al costat de l’escala a la cantonada esquerra hi havia un altre portal que pujava els dos graons sortint del casal antic i accedíem els baixos del edifici mes alt i mes nou amb dos habitacions mes.
De aquestes cases se de cert que han rehabilitat fa poc alguna,no crec que encara tinguin intenció de tirar-les
— Teresa, tot és mol interessant, sobretot el fet de que la construcció sigui amb pedra com la del pont. El Sr roca i successors no crec que la anessin a buscar i els tècnics anteriors ja les hi portaven
abech: gràcies per la explicació tan ben detallada.
- El Sr. Roca ,quan s’acabà el pont, ho va comprà i remodelà una part , principalment la façana de l’edifici de la que el primer pis es destinà a la família i les golfes als treballadors. La vivenda, senyorial, conté la habitació en que dormí Ferran VII i també la que destinaren al general Manso, Les cavallerisses semble que tan sols es van adaptar al us de la pagesia sense necessitat d’obres. Els darreres no tenen ,suposem, valor històric ni arquitectònic però la part citada és de valor immens i de fàcil reaprofitament.
DES DE CA’L MARGARIT A CA’L PERMANYER (o si voleu la ex-floristeria Valls)
— M’agradaria no haver-ho estés bé i agrairé la rectificació fonamentada.
Segons el PEHPA jo entenc que l’edifici que era ca’l Permanyer està classificat «CONSERVACIÓ) i ni m’apareixen considerades les botigues entre aquest ca’l Margarit.Tot aquest conjunt fou edificat pels tècnic del pont de quinze arcades i darrera és on es troba una nau de volta i murs de 90 cm d’aquella època que encara es pot notar que eren les cavallerisses.. M’he quedat parat que s’ignori aquet conjunt i que estigui marcat fer-hi passar un carrer . Jo al TOT reclamava que podia ser lloc adequat per l’Ajuntament i ara entenc perquè em van dir que era petit. És veritat, si s’hi passar un carrer, l’Ajuntament no hi cap. Desitjo estar equivocat i no haver-ma confós.
Tornem a can Roca. De fet originàriament can Roca era tota la illa entre Espellargues i el nou carrer tret dels Ginabreda però si ens limitem a temps actuals veiem que excepte la part ja derruida i ara aparcament son els edificis que quedan entre el nou carrer Espellargues que passa sobre el pati de can Roca i el jardí de ca’l Permanyer, espai quasi sense enumeracions de cases. Espero quedi clar a que em refereixo. Crec que l’espai actualment utilitzat com aparcaments està destinat a blocs de edificis, el que pot quedar mol bé, però la part encara en peu és la que te el gran valor històric i on convé considerar-ho PATRIMONI (em torno a remetre a VILA can Roca on s’explica el seu valor al ser edificat pels tècnics dissenyadors del pont de 15 arcades. És mol gran i hi caben grans equipaments.
Fontanet Jordi: Estic d’acord en el Tomeu.. Tenim que defensar el patrimoni de La Vila.
abech: Tomeu, val molt la pena posar-nos-hi!! Ara es el moment!! A l’interior de l’edifici que dona a la plaça de la Creu hi han elements que son histórics i de patrimoni de la Vila!! A la part del darrera on dona el parking , si que es podria derruir.
Cris. Rodrigo: Jo també estic d’acord amb el Tomeu, hem de salvar aquest
edifici de començaments de segle XVIII un dels més antics de Molins de Rei.
Ens estem quedant sense patrimoni
NATAXA: D’acord amb en Tomeu
Mari Planas: Aquest edifici és massa important perquè el deixin desaparèixer!!!! D’acord totalment amb tu , Tomeu, s’ha de fer soroll perquè ens escoltin!! Sóc la Mari PlanasJosep Pahissa: No permetem que Can Roca acabi com el pont de 15 arcades , en un album de fotografies de record, fem corra la veu, abants que sigui masa tart.
Esteve Raventós: Potser caldria contactar amb la AVV del centre del poble I ens podrien ajudar.
Miquel Zaragoza: Bona tarda!! Perdoneu però entenc que parleu dels edificis de Can Roca!!
El PEPHA de Molins de Rei te catalogats els dos edificis, el primer amb el màxim nivell de protecció el 1 integral, i el del costat el nivell 2 que significa conservació! A les seves fitxes corresponents explica que es el q es protegeix, pràcticament tot!
Us adjunto les fitxes per la vostra curiositat, on també esta protegit el Via crucis!!
També us adjunto un enllaç pel qui vulgui llegir que diu el PEPHA i entrar al visor on surten els bens protegits.
Espero q estigui aclarit el dubte!!
— Gràcies Miquel però en el PEHPA no vaig saber trobar la qualificació de les botigas de la plaça de la Creu i no se si son les que dius que és «2». És important perquè són les que tenen al darrera les caballerizas. Dius que tenen el nivell 2 que és «conservació» i m’agradaria saber en què consisteix la conservació doncs trobo que necessiten adecentar-les. Ja sé que no es pot fer fins que es resolguin coses pendents però tenir informació de la situació aniria bé per poder estar tranquils
Miquel, del can Roca PATRIMONI aquesta part suposo que és la en deies 2 en la qualificació i la 1 (integral) la resta.. Si és així aquesta no és gaire preocupant; nosaltres, és l’altre la que considerem indispensable que quedi accessible a tothom (molinencs i turistes) al menys de tant en tant, el valor és immensurable, pels molinencs, ja, i si tenim una oficina de informació turística, ni en parlem. No s’ho pot quedar un particular i quedar de ús privat, com passa ara. Jo fa temps que tinc ganes de veure les parts més històriques.
Teresa Permanyer: Aquí (més aball) teniu els dos elements més característics del pati de casa, de Cal Permanyer. La cova de la mare de Déu del Pilar i l’estany de peixos amb els xipresos retallats. Les dues coses ja hi eren quan els avis Sabaté i el meu pare van anar-hi a viure el 1950.
Ell, que sempre ensenyava el pati i els peixos a tothom, deia que l’havien fet pel rei d’Espanya. Sempre he pensat que relacionava la visita del rei amb aquest arc de xiprer tan ben fet.
És bonic pensar que fos d’aquesta època tan allunyada. El cert és que l’ajuntament ja va aprovar incloure aquest pati en el patrimoni a preservar per tal com ja estava destinat a zona verda. A petició del club petanca Molins de rei, també es va aprovar que tingués el nom de Racó d’en Cisco Permanyer (Francesc Permanyer Sabeté)
Jesús Peiró Mateu: Can Roca és una obra de Molins de Rei. El rei Ferran VII s’hostetjà a aquesta casa. Hi ha constància d’aquest fet en un llindar de pedra picada on es llegeix:
«FERNANDO VII – MARSO DE 1814» . Per altre banda, Can Roca fou bastida com a oficines tècniques pels constructors del pont de Carles III.
Can Roca és una obra de Molins de Rei (Baix Llobregat) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El rei Ferran VII s’hostejà a aquesta casa. Hi ha constància d’aquest fet en un llindar de pedra picada on es llegeix: “FERNANDO VII – MARSO DE 1814”. Per altra banda, Can Roca fou bastida com a oficines tècniques pels constructors del pont de Carles III. Imatge Jesus Peiró «FERNANDO vii
Portolà: Al barri de ca’n Roca, a més de la fusteria hi havia el taller mecànic del Escala i el Vinyes hi guardava el taxi, entrant per la reixa metàlica a la dreta pati, jardí i sortida de ca’n Bassons( Pixotet)
I el pati de can Roca no te prou valor patrimonial si bé el te sentimental i és història d’uns anys.
ANY 2025 FOTO DEL TALLER DE CAN ROCA JA DERRUITS I ARA PARKING, EN ESPERA DE FER-SI PISOS.
Josep Martinez: RELLOTGE DE SOL HISTÒRIC.A la façana lateral de Can Roca (Estanc Margarit)fins fa poc es podia veure l’agulla d’un rellotge de sol.Aquest podria ser un dels primers rellotges de sol de Molins de Rei. Recordo que per allà els anys 50 del segle passat es veien a la façana les restes de pintura d’una esfera rodona.Seria interessant aconseguir alguna de fotografia de l’època per saber com era el rellotge original. Potser algun dia es podria recuperar
Esteve Raventos: Jo no el recordo sencer, peró anavem mol a jugar al «barri» de can Roca i en tinc algún petit record.
— La 1ª foto sembla netejada. Me’n vaig a fotografiar-ho.
Footografiat:a pesar del tul verdhi veig un furat que sembla el de la agulla.
Josep Martinez: Efectivament,era al final del troç encimentat.
Font original: Patrimoni Molins de Rei (Google Sites)