Carme Sala i la tasca pedagògica, 1935-1993 (III)
_________________________________________
la pinturad’estudi i la pintura a `lein air
Carme Sala Rodon ( Molins de Rei, 1910-2003 ) pintora, dibuixant i il·lustradora.
Josep Martí Bofarull; Moltes felicitats per la gran feina feta!
Se’m demana unes línies sobre la meva àvia Carme Sala i com que la biografia o el currículum
formal ja està explicat, us parlaré breument de la gran persona que hi havia darrere de l’artista:
A Carme Sala li va tocar viure l’època més fosca del franquisme i ser artista, ser dona, ser catalana, i amb un marit mort defensant la república, no era un camí gens fàcil.
Carme Sala, més enllà de la gran pintora, va ser una dona avançada al seu temps.
Els seus interessos i inquietus anaven molt més enllà de la pintura, i el seu estudi es va convertir de seguida en un punt de trobada i debat, per part de molts molinencs i molinenques atrets per la llibertat i l’esperança que s’hi respirava.
A més a més de les classes de pintura i perspectiva a què tants i tants Molinencs van assistir, també s’improvisaven classes o tertúlies sobre el Català i la seva ortografia.
Es parlava de pesia i es llegien poemes fets pels presents.
Carme Sala era una ferma defensora de la natura, animals i plantes i una convençuda antitaurina.
Es parlava sovint de ciència i medicina, qüestinant sovint les versions oficials i debatent sobre totes les alternatives.
Carme Sala estava molt intersada en el futur, i plena d’esperança de com seria el món imaginat per ella. Us puc avançar que no s’assembla gaire al que tenim ara.
Vull posar en valor tot allò que va representar per a tots els conviletans i totes les persones que ho van poder viure, i el que va representar de llum i d’esperança en aquella època tan mancada de llibertat i cultura.
NATAXA: El seu oncle era el pintor-poeta molinenc Miquel Carbonell i Selva (1854-1896) i el seu pare, Domènec Sala, un fuster ebenista d’una gran sensibilitat cultural que la va recolzar per dedicar-se a l’art.
Estudià a l’Escola de la Dona, situada a la Ronda de Sant Antoni de Barcelona, amb el pintor noucentista Rafael Benet; durant el curs 1929-1930 estudià a la Llotja perspectiva i anatomia amb el dibuixant Joan G. Junceda. Amb 16 anys exposà per primer cop a Barcelona.
Publicà els seus dibuixos i il.lustracions en revistes de l’època (Camins, Patufet, Germanor) però la Guerra Civil i la mort del seu espós al front van estroncar la seva trajectòria i es va recloure amb la seva filla petita a casa el pare. Malgrat tot, continuarà pintant i acabarà fundant la seva pròpia acadèmia de dibuix i pintura, compaginant l’ensenyança amb la creació.
A finals dels anys 40 i en les dècades següents participà en diferents exposicions de pintura d’àmbit local. Practicà també la pintura mural decorant l’antiga capella del col·legi molinenc Sant Miquel. Continuà il·lustrant, l’auca Història sense parió de nostra santa missió (1950) i l’Auca de l’Estació de Lavern (1958).
Signà les seves primeres obres com «Carme Sala» i, a partir de la postguerra, com «C. Sala» o «Sala». En el segle XIX i primers anys del XX, les artistes, per evitar ser jutjades de diferent manera que els seus col·legues masculins, sovint amagaven que eren dones. En el cas de Carme Sala, la seva signatura asexuada es podria explicar per l’ambient extremadament misogin que es respirava en els primers anys dels franquisme i que va durar fins, pràcticament, els anys 60.
Avui dia la saga d’artistes continua amb el seu net, el pintor Josep Martí Bofarull. L’any 2003 Molins de Rei dedicà una exposició antològica a Carme Sala de la qual ell en fou comissari.
Fonts: Diccionari Biogràfic de Dones i Catàleg «Carme Sala. Una Exposició antològica» (2003). Molins de Rei: Ajuntament / Fundació Miquel Carbonell.
La Nataxa al gener i febrer de 2025 vaig dedicar varis posts a la Carme Sala a les xarxes d’Amics del Museu de Molins de Rei, us els adjunto.
Estudià a l’Escola de la Dona, situada a la Ronda de Sant Antoni de Barcelona, amb el pintor noucentista Rafael Benet; durant el curs 1929-1930 estudià a la Llotja perspectiva i anatomia amb el dibuixant Joan G. Junceda. Amb 16 anys exposà per primer cop a Barcelona.
Carme Sala i la vessant social (IV)
🏛Molt lligada al teixit social de Molins de Rei, la Carme Sala va estar molt implicada amb el museu i hi va contribuir amb importants donacions.
Va ser la primera vicepresidenta de l’Associació dels Amics del Museu l’any 1970 quan aquesta es va constituïr legalment en Associació.
📜A proposta d’una petició dels Amics del Museu i del Museu i en reconeixement per la seva trajectòria, l’any 2000 el consistori l’anomena filla predilecta de Molins de Rei.
Josefina Genès (neboda): Quan la petita Carme tenia 4 anys el seu para va notar el seu talent al veure-la dibuixar aprofitant els espais blancs dels diaris.
Josep Martí Bofarulll: Carme Sala va viure tota la vida de la pintura, i venent les obres majoritàriament a Molins. Això vol dir que va fer moltes obres d’encarrec adaptades al gust dels clients i l’època. Això forma part de les difícils circumstàncies que l’hi va tocar viure. Malgrat això sempre va continuar fent la seva obra mes personal iinfluenciada per l’impressionisme i la pintura a plain air que feia poc havia sorgit a França
[23/3, 16:39] Tomeu: Fins el 30-3 a ca n’ Ametller la exposició TRAJECTORIA on veureu la CULTURA artística que pot ser patrimoni de futur. Me’n vaig adonar que no em inclòs a la Carme Sala . Ajudeu a resumir una bona informació d’ELLA i la seva obra.
[23/3, 17:15] Natatxa: 📷 Carme Sala als 22 anys
✏️Autoretrat
Carme Sala Rodon ( Molins de Rei, 1910-2003 ) pintora, dibuixant i il·lustradora.
El seu oncle era el pintor-poeta molinenc Miquel Carbonell i Selva (1854-1896) i el seu pare, Domènec Sala, un fuster ebenista d’una gran sensibilitat cultural que la va recolzar per dedicar-se a l’art.
Estudià a l’Escola de la Dona, situada a la Ronda de Sant Antoni de Barcelona, amb el pintor noucentista Rafael Benet; durant el curs 1929-1930 estudià a la Llotja perspectiva i anatomia amb el dibuixant Joan G. Junceda. Amb 16 anys exposà per primer cop a Barcelona.
Publicà els seus dibuixos i il.lustracions en revistes de l’època (Camins, Patufet, Germanor) però la Guerra Civil i la mort del seu espós al front van estroncar la seva trajectòria i es va recloure amb la seva filla petita a casa el pare. Malgrat tot, continuarà pintant i acabarà fundant la seva pròpia acadèmia de dibuix i pintura, compaginant l’ensenyança amb la creació.
A finals dels anys 40 i en les dècades següents participà en diferents exposicions de pintura d’àmbit local. Practicà també la pintura mural decorant l’antiga capella del col·legi molinenc Sant Miquel. Continuà il·lustrant, l’auca Història sense parió de nostra santa missió (1950) i l’Auca de l’Estació de Lavern (1958).
Signà les seves primeres obres com «Carme Sala» i, a partir de la postguerra, com «C. Sala» o «Sala». En el segle XIX i primers anys del XX, les artistes, per evitar ser jutjades de diferent manera que els seus col·legues masculins, sovint amagaven que eren dones. En el cas de Carme Sala, la seva signatura asexuada es podria explicar per l’ambient extremadament misogin que es respirava en els primers anys dels franquisme i que va durar fins, pràcticament, els anys 60.
Avui dia la saga d’artistes continua amb el seu net, el pintor Josep Martí Bofarull. L’any 2003 Molins de Rei dedicà una exposició antològica a Carme Sala de la qual ell en fou comissari.
Fonts: Diccionari Biogràfic de Dones i Catàleg «Carme Sala. Una Exposició antològica» (2003). Molins de Rei: Ajuntament / Fundació Miquel Carbonell.
#amicsdelmuseumolinsderei
#carmesalarodon
#martibofarull __________________________________________________________________________________________________________
M. Ortuño: Amb 10-15 anys vaig assistir a les classes de la Sra. Carme. Em va descobrir un món impressionant: geometría, dibuix tècnic, perspectiva, acuarel·la i sobretot la pintura a l’oli. Molt propera i bona docent. Anava molt a gust.
Ara en tinc 70 i cada cop que neteixo els pinzells penso en ella. Ho fèiem primer amb petroli i desprès amb una pastilla de sabó “Lagarto”. Deia que axí durarien tota la vida. L’any 1975 em va regalar aquest apunt que conservo amb afecte
Font original: Patrimoni Molins de Rei (Google Sites)