Nascuda l’any 1340 a Molins de Rei, el seu avi Hug II, jutge d’Arborea i vescomte de Bas-Serra, va comprar la vila de Molins de Rei després de la conquesta de Sardenya. Fou filla del català Marià IV d’Arborea i de la noble catalana de Peralada, Timbora de Rocabertí.
El seu germà Hug III, també nascut a Molins de Rei, fou considerat un tirà i morí assassinat amb la seva filla a mans del seu propi poble a Oristany. Elionor aconseguí que el successor en el poder fos el seu fill menor d’edat, Frederic, i així va assolir el tracte efectiu de reina regent de Sardenya.[1] D’aquesta manera, va finalitzar la dinastia dels Cervera com a jutges d’Arborea substituïda per la dinastia Doria, que era el cognom del marit d’Elionor.[1]
Quan el seu marit Brancaleone Doria era a Barcelona el 1383 per rebre un títol nobiliari, el rei el feu empresonar per servir de moneda de canvi. Finalment, el 31 d’agost del 1386, a Barcelona, Pere III el Cerimoniós signà la concòrdia amb Elionor, el pas definitiu per aconseguir la total pacificació de Sardenya, sota el ceptre dels reis de la corona d’Aragó.
Publicà la Carta de Logu, unes lleis molt avançades en comparació amb les dels regnes europeus de la seva època, noves lleis que regulaven la pagesia i dictaven normes que protegien les dones. La Carta de Logu va estar vigent durant més de 400 anys i va impregnar profundament la cultura d’organització de l’estat sard.
Bella, culta i bona mare són algunes de les qualitats que se li reconeixen a la benvolguda amant dels animals. Gran aficionada a la falconeria, també va establir una llei protegint l’espècie anomenada en el seu honor, el falcó de la reina (Falco eleonorae). Morí a causa de la pesta el mes de juny de l’any 1403 i, suposadament, està enterrada a l’església gòtica de San Gavino Monreale.
La seva vida ha estat la base per al llibret de l’òpera Eleonora d’Arborea, escrit per Giuseppe Dessì i Marco Gagliardo, amb música de Franco Oppo i estrenada el 1986
Nasquè a Molins de Rei el1340, Morí de la peste el1404 a Arborea.. Reina regnant jutgesa. Conjuge Brancaleone Doria. Fills: Ferdinand d’Arborea i Marià V d’Arborea.
Pare:Marià IV d’Arborea. Germans: Beatriu i Hug III
L’arbre és l’escut d’armes. La família de Elionora no era partidària de les pretensions de la Corona d’Aragó a l’illa, amb les que Brancaleone estava vinculat i les bodes van ser de conveniència.. El fill petit, Frederic I d’Arborea va ser el successor al jutjat d’Arborea quan Brancaleone era a Calalunya (MR?) per rebre el títol de comte de Monteleone Pero el nomenament de Frederic causà que Pere III fes arrestar a Brancaleone. Frederic morí jove i fou succeït per Marià V i Brancaleone fou alliberat. i atacà les possessions de la Corona d’Aragó a Sardenya.
Eleonora:
La Carta de Logu fue un código legal promulgado en el siglo XIV por Leonor de Arborea, jueza (judikessa) del Juzgado de Arborea, en la isla de Cerdeña. Fue una de las legislaciones más avanzadas de su época y estuvo en vigor durante más de cuatro siglos.
Contenido principal de la Carta de Logu:
- Derecho Penal:Regulación de delitos y sus castigos.Sanciones para el robo, el asesinato y otros crímenes.Protección de mujeres y niños contra abusos.
- Derecho Civil:Normas sobre propiedad y herencia.Regulaciones sobre contratos y deudas.
- Derecho Agrario y Medioambiental:Normas sobre el uso de la tierra y el agua.Protección de los bosques y recursos naturales.
- Derecho Procesal:Establecimiento de tribunales de justicia.Regulaciones sobre el procedimiento judicial y las pruebas.
- Derechos de las Mujeres:Protección legal contra la violencia.Derecho a heredar y administrar propiedades.
La Carta de Logu fue un código legal innovador para su época y reflejaba la visión progresista de Leonor de Arborea. Su influencia perduró hasta el siglo XIX, cuando fue reemplazada por el Código Civil del Reino de Italia.
Font original: Patrimoni Molins de Rei (Google Sites)