Extraordinària podem considerar la documentació aportada per Hubertus Poeppinghaus, que ha anat corraborant la connexió de la Sagrada Família amb la empresa dels Baliarda .
La empresa Baliarda era capdebantera fent envelats i va desenvolupar empíricament un nivell experimental incomparable.
El 1916 els hi confirmaren de fes un envelat, al Park Güell de unes dimensions extraordinàries per acollir un gran banquet de la Festa de la Unitat Catalana organitzat per la Lliga Regionalista
L’envelat, de gairebé 3.000 metres quadrats. es va cobrir sobre la plaça central del parc (plaça de la Natura) per encabir a uns 5000 mil comensals.
Aquells dies es desencadenà un fort vendaval de vent de llevant i pluja que hauria destrossat tot i, en canvi, va resistir gràcies a un sofisticat sistema de contraventaments i tensors.
Antoni Gaudí, que aleshores vivia precisament dins del Park Güell i estava totalment capficat en les estructures de la Sagrada Família, va quedar absolutament impressionat per l’obra de Baliarda.
Gaudí va anar a examinar la estructura personalment. Va quedar meravellat de veure com un home, basant-se únicament en la intuïció i l’ofici tradicional, havia resolt problemes de càrrec de forces i flexibilitat de forma tan perfecta. L’arquitecte reusenc va lloar públicament Baliarda, afirmant que l’envelat era el millor exemple d’arquitectura viva i funcional, ja que la lona i la fusta treballaven de la mateixa manera que els teixits musculars i els ossos en la natura. L’impacte a la Sagrada Família: Aquesta trobada no va ser anecdòtica. L’estudi del funcionament de les lones tensades i les estructures parabòliques subjectes per cordes de Baliarda va refermar les teories de Gaudí sobre les maquetes polifuniculars. L’arquitecte va aplicar l’essència d’aquesta lleugeresa i distribució de tensions en el disseny de les voltes i columnes arborescents de la nau central de la Sagrada Família.
Existeix una connexió històrica i conceptual fascinant entre Antoni Gaudí, la nissaga de mestres enveladors Baliarda (representada per Antoni Baliarda i Canals) i la concepció estructural de les naus de la Sagrada Família . La relació es basa en com l’arquitectura efímera dels envelats i el seu enginyós sistema de tensions van influir en la mentalitat de Gaudí a l’hora de resoldre la seva obra magna. L’Envelat del 1916 al Park Güell i Antoni Baliarda. L’envelat monumental muntat a la plaça del Park Güell el maig de 1916 per a la Festa de la Unitat Catalana va ser obra dels germans Antoni i Miquel Baliarda i Canals. Els Baliarda, originaris de Molins de Rei, eren considerats els grans revolucionaris d’aquesta arquitectura efímera. El repte de l’espai: Cobrir la immensa plaça ovalada dissenyada per Gaudí sense poder clavar pilars al mig (ja que a sota hi ha la Sala Hipòstila) requeria una perícia tècnica absoluta. L’enginy dels Baliarda: Van utilitzar un sistema complex de tensors, cordes de cànem, politges i cables ancorats als perímetres per suspendre milers de metres quadrats de lona. Gaudí, que vivia precisament en una de les poques torres del Park Güell (l’actual Casa Museu Gaudí), va ser testimoni directe de tot el procés de muntatge i de com aquelles estructures tèxtils treballaven exclusivament a tracció.
A continuació la traducció de l’anglés de la explicació de les fotos de la Sagrada Família, en temps de Gaudí. En la imatge de la dreta es veu un rectàngle corresponent al envelat pes estudiar la futura nau del temple. 🌟
La junta de la Segrada Familia també va considerar la opció de construir una coberta provisional, pero aparentment Gaudi va rebutjar aquesta idea:
“Es va pensar en cobrir el temple d’una sola vegada amb formigó armat, encara que fos “provisional”. Gaudi va expresar la seva por que allò provisional acabes sent definitiu i, el que era encara pitjor, que la dignitat de l’obra pogués quedar compromesa de cara a futur.”
Malauradament, tots els llibres antics de comptabilitat es van cremar durant la Guerra Civil Espanyola. Per tant, no sabem amb certesa quin va ser el nom de l’empresa que va rebre els diferents encàrrecs. Tot i això, un anàlisis detallat de les fotografies suggereix que Antoni Baliarda era el responsable de fabricar l’envelat.
L’envelat de la Sagrada Familia no només compartia el mateix disseny característic de la lona amb el projecte del Parc Güell, si no que tots dos utilitzaven un reforç únic en forma de creus als seus punts mes alts. La majoria dels fabricants d’envelats de la època preferien introduir la tensió de la membrana tèxtil plana mitjançant una corretja diagonal molt visible.meump:
La inspiració per a la nau central de la Sagrada FamíliaTot i que Gaudí ja experimentava amb maquetes funiculars (fetes de cordills i saquets de perdigons) des de l’època de la Cripta de la Colònia Güell, la visió dels envelats dels germans Baliarda li va aportar una lliçó pràctica de gran escala sobre el control de les forces. L’impacte conceptual en la Sagrada Família es tradueix en diversos punts estructurals: La maqueta invertida real: Un envelat funciona exactament a la inversa que una estructura de pedra de Gaudí. L’envelat dels Baliarda penjava i es tensava cap a terra (tracció). Gaudí va capgirar geomètricament aquestes línies de tensió per convertir-les en columnes inclinades i arcs que suporten el pes cap al cel en compressió pura. L’efecte tenda i bosc: La nau central de la Sagrada Família està pensada com un «bosc de pedra», on les columnes es bifurquen com branques. Visualment, les voltes hiperbòliques generen un efecte continu de tensió orgànica que recorda directament a les geometries reglades d’una gran lona tensada per cordes. El diàleg litúrgic de 1916: Just el juny de 1916 (un mes després de l’acte del Park Güell), es va registrar fotogràficament com Gaudí va fer muntar un envelat interior a la mateixa Sagrada Família per a la celebració del «Dia contra la Blasfèmia». Això demostra que l’arquitecte tenia molt present la utilitat i la plasticitat de les lones tensades en aquell període crucial on es va tancar a viure i treballar exclusivament al temple. En resum, la col·laboració indirecta o l’observació de la feina d’Antoni Baliarda al Park Güell va refermar la certesa de Gaudí de que la natura, el teixit i la física de les cordes oferien solucions molt més avançades que la rígida arquitectura tradicional quadrangular.
GAUDÍ i Molins de Rei
Extraordinària podem considerar la documentació aportada per Hubertus Poeppinghaus, que ha anat corraborant la connexió de la Sagrada Família amb la empresa dels Baliarda .
La empresa Baliarda era capdebantera fent envelats i va desenvolupar empíricament un nivell experimental incomparable.
El 1916 els hi confirmaren de fes un envelat, al Park Güell de unes dimensions extraordinàries per acollir un gran banquet de la Festa de la Unitat Catalana organitzat per la Lliga Regionalista
L’envelat, de gairebé 3.000 metres quadrats. es va cobrir sobre la plaça central del parc (plaça de la Natura) per encabir a uns 5000 mil comensals.
Aquells dies es desencadenà un fort vendaval de vent de llevant i pluja que hauria destrossat tot i, en canvi, va resistir gràcies a un sofisticat sistema de contraventaments i tensors.
Antoni Gaudí, que aleshores vivia precisament dins del Park Güell i estava totalment capficat en les estructures de la Sagrada Família, va quedar absolutament impressionat per l’obra de Baliarda.
Gaudí va anar a examinar la estructura personalment. Va quedar meravellat de veure com un home, basant-se únicament en la intuïció i l’ofici tradicional, havia resolt problemes de càrrec de forces i flexibilitat de forma tan perfecta. L’arquitecte reusenc va lloar públicament Baliarda, afirmant que l’envelat era el millor exemple d’arquitectura viva i funcional, ja que la lona i la fusta treballaven de la mateixa manera que els teixits musculars i els ossos en la natura. L’impacte a la Sagrada Família: Aquesta trobada no va ser anecdòtica. L’estudi del funcionament de les lones tensades i les estructures parabòliques subjectes per cordes de Baliarda va refermar les teories de Gaudí sobre les maquetes polifuniculars. L’arquitecte va aplicar l’essència d’aquesta lleugeresa i distribució de tensions en el disseny de les voltes i columnes arborescents de la nau central de la Sagrada Família.
Existeix una connexió històrica i conceptual fascinant entre Antoni Gaudí, la nissaga de mestres enveladors Baliarda (representada per Antoni Baliarda i Canals) i la concepció estructural de les naus de la Sagrada Família . La relació es basa en com l’arquitectura efímera dels envelats i el seu enginyós sistema de tensions van influir en la mentalitat de Gaudí a l’hora de resoldre la seva obra magna. L’Envelat del 1916 al Park Güell i Antoni Baliarda. L’envelat monumental muntat a la plaça del Park Güell el maig de 1916 per a la Festa de la Unitat Catalana va ser obra dels germans Antoni i Miquel Baliarda i Canals. Els Baliarda, originaris de Molins de Rei, eren considerats els grans revolucionaris d’aquesta arquitectura efímera. El repte de l’espai: Cobrir la immensa plaça ovalada dissenyada per Gaudí sense poder clavar pilars al mig (ja que a sota hi ha la Sala Hipòstila) requeria una perícia tècnica absoluta. L’enginy dels Baliarda: Van utilitzar un sistema complex de tensors, cordes de cànem, politges i cables ancorats als perímetres per suspendre milers de metres quadrats de lona. Gaudí, que vivia precisament en una de les poques torres del Park Güell (l’actual Casa Museu Gaudí), va ser testimoni directe de tot el procés de muntatge i de com aquelles estructures tèxtils treballaven exclusivament a tracció. La inspiració per a la nau central de la Sagrada FamíliaTot i que Gaudí ja experimentava amb maquetes funiculars (fetes de cordills i saquets de perdigons) des de l’època de la Cripta de la Colònia Güell, la visió dels envelats dels germans Baliarda li va aportar una lliçó pràctica de gran escala sobre el control de les forces. L’impacte conceptual en la Sagrada Família es tradueix en diversos punts estructurals: La maqueta invertida real: Un envelat funciona exactament a la inversa que una estructura de pedra de Gaudí. L’envelat dels Baliarda penjava i es tensava cap a terra (tracció). Gaudí va capgirar geomètricament aquestes línies de tensió per convertir-les en columnes inclinades i arcs que suporten el pes cap al cel en compressió pura. L’efecte tenda i bosc: La nau central de la Sagrada Família està pensada com un «bosc de pedra», on les columnes es bifurquen com branques. Visualment, les voltes hiperbòliques generen un efecte continu de tensió orgànica que recorda directament a les geometries reglades d’una gran lona tensada per cordes. El diàleg litúrgic de 1916: Just el juny de 1916 (un mes després de l’acte del Park Güell), es va registrar fotogràficament com Gaudí va fer muntar un envelat interior a la mateixa Sagrada Família per a la celebració del «Dia contra la Blasfèmia». Això demostra que l’arquitecte tenia molt present la utilitat i la plasticitat de les lones tensades en aquell període crucial on es va tancar a viure i treballar exclusivament al temple. En resum, la col·laboració indirecta o l’observació de la feina d’Antoni Baliarda al Park Güell va refermar la certesa de Gaudí de que la natura, el teixit i la física de les cordes oferien solucions molt més avançades que la rígida arquitectura tradicional quadrangular.
NOTA DE PREMSA: La nissaga Baliarda de Molins de Rei, els «arquitectes de la lona» que van fascinar Antoni Gaudí i a la reialesa – La història de les Festes Majors i de les grans efemèrides populars a Catalunya no es pot entendre sense l’aportació de la família Baliarda de Molins de Rei. Aquesta dinastia de constructors d’envelats (encapçalada per generacions de mestres entoldadors des de l’avi Bertomeu fins als seus successors) va transformar l’enginyeria efímera i el paisatge lúdic català, consolidant una empresa mítica capaç d’aixecar fins a 9 envelats monumentals de forma simultània arreu de Catalunya.Dins d’aquesta cèlebre nissaga destaca amb llum pròpia Antoni Baliarda i Canals, nascut a Molins de Rei. Baliarda i Canals va revolucionar l’ofici introduint un innovador sistema de tensors i contraveents que desafiava l’aerodinàmica i atorgava una estabilitat mai vista a les estructures. A més, va ser un dels grans pioners a dotar els envelats d’enllumenat elèctric nocturn i d’unes decoracions interiors luxoses de roba i tapissos, batejades popularment com a «palaus de lona» flotants.A continuació, es detalla la crònica dels muntatges més cèlebres, històrics i guardonats de la Casa Baliarda:L’Envelat del Park Güell i la inspiració d’Antoni Gaudí (21 de maig de 1916): Aixecat per a un monumental banquet de la Lliga Regionalista amb cabuda per a 5.000 persones, va haver de resistir un temporal de llevant a la Muntanya Pelada. L’estabilitat i la flexibilitat de la lona tensada pels Baliarda van fascinar el mateix Antoni Gaudí, que residia al parc. L’enginyer modernista va admetre que la reacció elàstica d’aquella estructura contra el vent el va inspirar directament per calcular el joc de forces i les paràboles de les futures voltes de la Sagrada Família.L’Envelat de l’Autòdrom de Terramar, Sitges (28 d’octubre de 1923): Encarregat per a la inauguració oficial del primer circuit de curses permanent d’Espanya, aquest imponent envelat de gala va servir de saló de recepcions per a l’infant Alfons de Borbó (príncep d’Astúries) i el president de l’executiu central. L’estructura va aguantar amb total seguretat els forts aiguats que van caure durant la jornada inaugural.Velòdrom de Sants, Barcelona (8 i 9 de desembre de 1917): Un repte logístic sense precedents on la Casa Baliarda va adaptar la carpa a la complexa geometria el·líptica de la pista del Velòdrom del Cubell, amb l’objectiu de protegir de la intempèrie la històrica competició de les 24 Hores Ciclistes en pista.Primers Jocs Florals de Molins de Rei (1906): Sol·licitat per l’Associació Catalanista, Bertomeu Baliarda va transformar l’»hort del Negre» de la vila natal en un recinte rústic d’alt disseny estètic per rebre l’elit literària i social d’aquella Diada de Festa Major.Muntatges premiats a les Festes Majors de Gràcia i Badalona: Els Baliarda van destacar en els prestigiosos concursos d’ornamentació i muntatge d’envelats organitzats pels ajuntaments de Badalona i de les comissions de barri barcelonines (com les places del Sol i de Rius i Taulet a Gràcia). En uns certàmens molt exigents pel que fa a l’estètica i la seguretat civil, la companyia molinenca va guanyar repetidament els primers premis en metàl·lic del sector.Envelat del Casino La Constància, Sant Feliu de Guíxols (1890): Executat per Pau Baliarda, aquest muntatge va marcar una època en el llibre de cròniques com un dels primers envelats de platja a comptar amb una profusa iŀluminació per làmpades de gas, aixoplugant els concerts de la Banda Municipal de Barcelona davant de milers d’assistents.El llegat d’Antoni Baliarda i Canals i de tota la seva família manté avui dia una posició d’honor dins del patrimoni cultural i la història de l’enginyeria popular catalana, essent un referent ineludible del disseny d’arquitectura tèxtil a principis del segle XX.
Suposo que es tracta de l’Asenjo de la Avda. de Barcelona
Font original: Patrimoni Molins de Rei (Google Sites)