La primera església
Al naixent poble dels molins, el 1188. per cumplir amb els deures religiosos es tenien de desplaçar 7 Km fins a la església de la parròquia, a Santa Creu (Sant Bartomeu és a 3 Km.) el 1209 es va construir la primera església, petita capella, en estil romànic i sense capellà, per recomeneció, i sembla que a expences del rei Pere el Catòlic, el bisbe Pere Cirac donà llicència per celebrar-hi. Era atesa pel capellà de Santa Creu. És de suposar que seria de una sola nau seguint l’estil romànic dominant, orietada seguint les normes existents. Era atesa pel rector de Santa Creu
El 1293 es creà el benifet de Sant Jaume amb l’altar de Sat Jaume i ,el 1295 l’atar de Santa María.
El 1297 es convetí en església sufragànea dde la de Santa Creu i va comptar amb un capellà que hi residia, administrava els sagraments, atenia a l’escola i feia de notari.
El segle XVI es fan apliacions degut a les necessitats de la població local iel moviment de foresters tenint en conte la existècia del Palau. El 1526, amb els Requesens, donya Hipòlita firma amb Bernat Batlle, mestre imaginer, (de Vilafranca del Penedès) per fer un retaule tallat en fusta per l’altar major per l’altar major, i una escultura de un Sant Miquel de dos metres. El retaula no es va pintar fins el 1531 pel mestre pintor Jaume Fontaet pintor, de Barcelona. El retaula constava de 5 taules, dues a cada banda i una al damunt i dues més, una a cada part amb una imatge i les armes o escuts a determinar per la senyora comtesa.
Amb les ampliacions que ens mostra el planol conservat consta qu hi havien noves espitlleres en les que Jaume Fontanet també pità vitralls.
A més dels altars mencionats consta el 1366 altar de Sant Antoni, el 1613la beata Maria del Roser i el de Santa Llúcia.
A finals del segle XVI es va ampliar pel costat dret i fent la façana a ponent i una nova capella al nord.
Al costat nord hi havia un cementiri. També consta tenir sagristia i campanar.
D’aquesta església s’en conseven dos bancs el de Sala y Ras (compartien les famílies de fusters i que fou construit el 1797 i el del Sr. Diego Escolà cirugià, i l’altre de Lluís de les Eres. Es troben ara al museu de pintor Fortuny.
La primera església de Molins de Rei (de Sant Miquel) fou aixecada al mateix lloc de la actual.
— EL RETAULE DE SANT MIQUEL (el vaig fer per elTOT de vegílies de Sant Miquel del 2025)
El 1739 el seu àmbit, com a sufragània, encara es limitava al clos de la muralla i les cases que quedaven fora (Palau, moñí i a l’altre costat de la riera) van sol·licitar al bisbe ser incloses, malgrat no ser Sant Miquel una parròquia.
El 1824 fan gestions per independitzar-la.
Es pot considerar parròquia des de 1825. A partir d’aquest moment podia tenir segrera
La segrera era un espai de protecció i inviolabilitat al voltant de l’església Es midia 30 passes des de les parets . Incloïa l’església, el cementiri i l’espai esmentat.
Era un refugi i immunitat en un context d’alta violència i inastabilitat pròpia del sistema feudal. No podia se capturat, perseguit o agredit sota pena de excomunió. Aquest fet (refugi eclesiàstic) va ser l’origen de molts pobles
El 1850, ja sent parròquia, es construeix el nou temple.L’any 1526, l’església romànica de Molins de Rei resultava insuficient, a pesar de les contínues petites ampliacions, ja que era un moment en què la vila rebia visites constantment.Ens situem en ple renaixement històric i m’atreviria a dir que la població ja havia assumit la necessitat de millorar-la. El que sí que crec evident és que la senyora comtessa, plena d’energia, considerà que la “seva” església no representava el nivell dels seus hostes. Era necessari un bon retaule per a l’altar major.El 13 de març de 1536 es va firmar un contracte amb Bernat Batle, mestre imaginar, perquè fes un retaule. En Bernat es comprometia a tenir-lo fet el mes d’agost següent. Dimensions: trenta-tres pams d’alçària en el centre, per vint-i- tres pams d’amplada i, a més, els guardapols, o sia, uns 6,60 m x 2,60 m. També havia de fer un sant Miquel d’escultura, amb el diable als peus, de nou o deu pams d’alçada, uns 2 metres, per situar-lo al mig de l’altar.És evident que el retaule es va fer, ja que el 29 d’octubre de 1531, Jaume Fontanet, pintor de la ciutat de Barcelona, que pertanyia a la dinastia de mestres pintors, d’una part, i dels jurats de Molins de Rei, de l’altra, van firmar contracte per pintar el retaule de fusta, amb la intervenció de la respectable senyora Hipòlita de Requesens i de Liori, comtessa de Palamós, senyora de la vila, sota el següent pacte: tenir acabat el retaule en dos anys.
L’obra constava de cinc taules: dues a cada part i una al capdamunt; a més, dues taules, una a cada banda, amb una imatge i les armes o escuts (que havien de ser determinats). En les taules laterals s’havia de pintar la història de sant Miquel i, en la taula superior, Crist crucificat, la Verge Maria i sant Joan.Amb tota probabilitat, el pacte es va complir, perquè no consta cap nota d’incompliment. Tampoc s’ha trobat la data de la presentació o inauguració de l’altar major de l’església, però podem considerar amb tota certesa que va tenir lloc, perquè el 14 de desembre de 1574, amb motiu d’una visita pastoral, es fa referència del retaule situat a l’altar major i de l’escultura de sant Miquel (barroc, d’un metre d’alçada, consta conservat fins al 1936, guardat a la rectoria).No hi ha cap dubte que una obra tan treballada no es va canviar per un nou altar i seria lògic pensar que, atès que l’església neoclàssica es construí guardant en l’interior la romànica, aquell retaule no es devia destruir abans de finalitzar l’estructura. Com va, doncs, desaparèixer un retaule tan apreciat? L’any 1936, fotografies anteriors ens mostren que el retaule que hi havia era diferent.
La segona església
Al construir-se al segle XIX la segona (en estil neoclàssic, entre el 1850 i 1860) mentre s’edificava, seguia dins els seus murs. i va ser derruida el 1853. L’altar de Sant Antoni de la primera, en la que figurava, en la part alta, Sant Jaume vestit de peregrí, amb el bastó, la carabasseta, la seva capa amb petxines i el seu capell també amb una petxina, es traslladà a la segona.
Al crèixer la població es va anar engrandint i el 1850 debant la precarietat en que es trobava s’edificà la que es destruí el 1936, de estil renaixentista. Durant la construcció es mantingué activa la vella en el interior de les parets de la nova.
Rosa Mª Pujol: La primera església de Molins de Rei (de Sant Miquel) fou aixecada al mateix lloc de la actual. Al construir-se al segle XIX la segona (en estil neoclàssic, entre el 1850 i 1860) mentre s’edificava, seguia dins els seus murs. i va ser derruida el 1853. L’altar de Sant Antoni de la primera, en la que figurava, en la part alta, Sant Jaume vestit de peregrí, amb el bastó, la carabasseta, la seva capa amb petxines i el seu capell també amb una petxina, es traslladà a la segona.
10-04-2025
Elena Zapater: En l’església neoclàssica de la vila de la primera meitat del segle XIX, i que no va durar més d’un segle, hi havia bancs que construïren les famílies per tenir el seu propi lloc.. En aquest cas és el banc de la família Sala i Ras de cal Ras del carrer Major., si no vaig errada. (veure foto) Aquest banc es troba al museu municipal del carrer Pintor Fortuny, 55.
— Aquest altre banc també es pot veure al museu de Pintor Fortuny propietat de cal Lluís de les Eras (foto)
— Perdoneu, quan vaig parlar dels bancs no em vaig expresar bé. Son de finals del segle XVIII en la primera església i van passar a la segona (neoclàssica) que construïda construida el 1860 i derruïda el 1936.
Josep Pahisa
El campanà en construcció i 5 imatges previes a la reconstrucció. Plànol de la església i projecte dels voltants.
Maqueta de la actual.
— Moltes gràcies Josep, és una informació interessant que a més a més obre pas a conèixer la evolució del plano adjunt. Si el Jaume ens pot completar la part buida de la mansana de casa seva serà de bona ajuda..
Cristina Rodrigo: Al costat de l’església i havia hagut també la presó ?
Josep Pahisa: Si, la preso, correus i telegraf.
Dolors Batalla: La porta que tanca la premsa d’oli dels Mixerris, sempre s’ha dit que era de la presó de Molins. Era per on entraban els carros amb les olives per portar al molí. Si puc anire i us paso fotos.
Es la premsa d’oli que molta olives i raïm per tots el pagesos de torrelles i voltants, data d’abans del 1800 i la seva porta d’accés era la de la presó de molins.
Mixerris era el mot de la familia propietària.
— La Dolors ho aclarirà..
Diu que la porta quan la presó s’enderrocà la varen comprar els Mixerris, la família del seu marit. Enviarà foto.
SANTIAGO PADRÓS Esglesia de MR La NATAXA reivindica que altres poblacions fan més pel seu record. Són revestiments, però Plavit és vidre i Gresite és ceràmica. La competència del Plavit es deia [Vidrios Regiopistrina] Vitraico i estaven a Molins de Rei. Santiago Padrós, el mosaïcista que va fer el mosaic del Valle de los Caídos, era propietari de Vitraico, també va fer els mosaics de la capella de Montserrat. Aquest tenia estudis a Alemanya i Itàlia, era un mestre. Gresite és un revestiment italià, estaven a Madrid. Gresite era ceràmica esmaltada de 1×1, 2×2, 3×3. Armand Olivé
Font original: Patrimoni Molins de Rei (Google Sites)