El Llobregat en temps dels romans prenia tot el que ara es la plana a banda i banda. No hi havien ponts fins que el romans van fer el pont del Diable. Es creuava com es podia, normalment en època seca. Inicialment barques pujaven des del mar i transportaven els productes als vaixells. Més tard, per creuar es feu amb barques arrastrades des de l’altre llera. Possiblement, la nostra fou una d’aquestes.
Les riuades eren freqüents i el curs es desplaçava ara cap a Molins ara cap a Sant Vicenç. A la vila romana de Duodecimum seria normal tenir una barca per exportar el vi i el lloc podia haver continuat.La que estrobà devia ser enterrada per una riuada
Unes imatges de quan es recuperà
Al museu de ca n’Ametller hi podeu veure un retall de la barca Primer va estar a Pintor Fortuny i era impossible conservar la barca sencera i es guardà una llesca transversal del mig.
Per les dimensions i el seu estat no cabia a Pintor Fortuny per lo que sols es conservà una llenca de la part central, que és la que ara es pot veure al museu de ca n’Ametller, amb un gràfic que indica les dimensions i la part consevada.
Pensàvem que mai es recuperaria, m’hagés agradat veure la façana del segle XV, però estic mol content de com ha quedat. Em conformaré a mirar une de les arcades de una de les finestres antigues des de dins. Quan hi aneu no oblideu comprovar el terra original (1430) gràcies a un vidre de terra, a la dreta de la entrada.
Font original: Patrimoni Molins de Rei (Google Sites)