Aquesta bota gran del museu de la seu de Pintor Fortuny en diem vaixell. Comentàvem que el nom podia provenir del transport de vi en vaixells; el objectiu sembla que és on es diposita el most acabat de extreure’s
També podeu veure un antic cantoral. El tenim al museu gràcies a la familia Ginebreda que el va recuperà quan se’l emportaven quan la guerra.
Rajola que es troba al Museu del Renaixament, es sabía de la seba existencia, és un encarrec del Palau, tambè es conserva el contracte de encarrec i compra i finalment es va trobar a la última excavación a la rehabilitació del 2022.
SANT ANTONI ABAT vestit amb un hàbit fosc i la capa curta, un llibre de pregària i bastó. Talla de fusta al nostre museu.
Foto d’aquest sistema de teulada romana. El tenim al museu de ca n’Ametller. És procedent del poblar ibèric de la Plaça de les Bruixes.
Aquest cotxe de bombers necessari pels incendis freqüents a la fàbrica del Mplí en la foto és traslladat per Amics del Museu al 3 de juliol de 1984 i es guarda en un magatzem.
La porta verda és la del local de can Samaranch que va ser la primera seu del Museu de Molins de Rei.
Les dues grans pilones de la porta del museu de Pintor Fortuny quan es construí el pont de Carles III estàven a la carretera al nivell del «Passeig» amb una cadena per cobrar el PONTAZGO als carros. Es cobrava segons el número de cavalls i és per això que comensaren a desenganxar cavalls deixant els indispesables, Els altres anaven pel ara Verge del Pilar fins a un pont que enllaçava amb el carrer Raseta (o més enllà) i allí els tornàven a engaxar. Per evitar aquest frau es posà una cadena al pont (Pont de la cadena). Els carros de Molins de Rei, Sant Vicenç i Pallejà, no pagaven pontazgo.
Montserrat Martí: Jo no me’n recordo però els responsables del museu segur que ho saben.
abech: Crec, que estàven al començament del pont, els que el passaven pagaven
Peatge, per poder-lo passar.
________________________________________________
RENTADITS
Rentadits, rentamans, més antigament aiguamans Normalment era un recipient amb poca aigua de ús individual i un drap per eixugar-se al acabar- Aquest , del nostre museu , és artístic i te una aixeta per permetre aigua neta a distints comensals.
Xavier Fàbregas: L’aiguamans, «aguamanil» en castellà, és un atuell de terrissa, en aquest cas fet a Barcelona o bé Olot. En els temps en que a les llars encare no hi havia aigua corrent, l’aiguamans feia la funció de rentar les mans. Aquests atuells els instalàven a cases de families amb possibilitats econòmiques i també a les sacristies pel servei dels capellans. Peça molt apreciada pels col.leccionistes de ceràmica popular. És del segle XIX.
Miquel Pahissa Castells: ….i també en fondes i hostals. jo encara n’havia vist durant en els anys 55-60 en alguna fonda, crec recordar a Castelnovo, un poble de la provincia de Castelló, i en el Berguedà, podria ser Avià, Cercs, Guardiola
E, Raventos :Jo a la masía on el meu avi i feia de masover, eren a les habitacions i a l’entrada del menjadoro La Pobla de Lillet??
______________________________________________
— La rodona del ocell va ser el primer símbol del Museu.
El Sr. Madorell (fundador del Museu) amb l’alcalda i altres, inauguren la seu de Pintor Fortuny.
ENRIC MADORELL I CLARAMUNT
El creador i ànima del museu fou el Sr. Enric Madorell, aleshores director de can Samaranch, el que veiem en la foto. Ara tindria uns 130 any. El meu record i admiració.
(també a CULTURA)
Font original: Patrimoni Molins de Rei (Google Sites)