Gràcies a ELL, tenin ferrocarril a Molins de Rei
· Només sis anys després de la inauguració de la primera línia de tren de la península ( la de Barcelona – Mataró ), es posa en servei la línia Sans a Molins de Rei, i que cinc anys després arribaria fins a Martorell. Era el 26 de novembre de 1854. Aquesta fita fou tècnicament possible gràcies a Michel de Bergue, un enginyer de nom francès amb una història fascinant…
A finals del segle XVIII esclata la Revolució Francesa. Membres de l’aristocràcia acaben els seus dies sota el pes de la guillotina, mentre que d’altres fugen com poden cap a llocs més segurs. El pare de Michel, Louis Nicolas de Bergue, és un d’aquests i a Londres, on s’exilià, naixerà Michel el 1812. Louis Nicolas torna a París el 1820 i comença de nou els negocis, que creixeran amb el suport d’alguns dels seus fills, estratègicament repartits: Charles, el més gran, torna a Anglaterra i funda uns tallers mecànics; Henri muntarà una fàbrica de telers a París; i Michel, vindrà a Barcelona a obrir nous mercats, amb el suport de dos germans més, Auguste i Cornelius.
Michel comença amb la importació de maquinària de vapor des d’Anglaterra, equipant “L’Espanya Industrial” (ubicada a tocar de l’estació de Sants i avui desapareguda). Era l’època de l’expansió ferroviària, i Michel aconseguí el 1850 la concessió provisional de la línia de Barcelona a Molins de Rei, concessió que s’amplia l’any següent fins a Martorell. Mentre convenç un grup de financers per invertir en la línia, es posa a dissenyar-la i, un cop constituïda la societat concessionària, comencen les obres. Enginyer mecànic de formació, projecta amb estructura metàl·lica (fins llavors poc desenvolupada) les cobertes d’algunes de les noves estacions que es construiran: la de la plaça Catalunya, la de Martorell (avui desaparegudes), la de l’estació del Nord, o el pont sobre el Llobregat a Martorell. Dissenyà cada estació diferent, sempre en maó, i la de molins de rei, la més ampul·losa. Com a detall, ja tenia ala d’espere normal i a més una de 1ª i 2ª classe. També porta a casa nostra el disseny de ponts ferroviaris esbiaixats i executats amb maons. Fins llavors, els ponts es construïen de pedra i hagué de convèncer els enginyers del Ministerio per tal que autoritzessin el maó.
Des de l’inici la línia Barcelona Molins de Rei fou de doble via i les vies inicials foren una idea seva.
Es casà amb l’anglesa Annette Warren el 1849, hi s’establiren a Barcelona. Signava els projectes com Miguel de Bergue, i amb aquest nom apareix també als articles publicats a la Revista de Obras Públicas de l’època. Tant ell com la seva esposa varen acabar els seus dies aquí, ella el 1911 i ell el 1877. La seva carrera es va desenvolupar a casa nostra, i fins i tot va dissenyar la coberta de la caixa escènica del teatre del Liceu per la seva reconstrucció després de l’incendi de 1861, solució que perdurà fins al nou incendi de 1994.
Font original: Patrimoni Molins de Rei (Google Sites)