Per molt que ja s’ha parlat de Sant Pere, estem molt lluny del que caldria dir i saber.
A meitat del segle passat les terres antre Sant Pere i el Castell Ciuró eren de conreu i, ANTIGAMENT, no s’hi anava per un corriol boscós, sinó que un camí bastant planer que, torrent amunt, enllaçava el Castell Ciuró amb la que fou església de Sant Pere.
Això no és banal, ens porta a pensar en la connexió, a nivell religiós entre ambdos.
Per molt que ja s’ha parlat de Sant Pere, estem molt lluny del que caldria dir i saber.
No es pot assegurar però el lloc religiós es podria situar en època romana tardana. Si que és demostrat que la seva posició correspon a un punt de vigia de la VIL·LA ROMANA que coneixem com ca La Còrdia.
Possiblement aquesta vila tenia una funció predominantment agrícola ( ja anteriorment el poblat de la Plaça de les Bruixes s’havia romanitzat ) i la sortida al mar dels productes (suposem que predominantment vi) es feia per l’embarcador, directa de ca La Còrdia al Llobregat, que en aquell temps era quasi navegable fins al actual Molins de Rei.
No te menys importància el fet de que es tracte d’un punt assenyalat DUODECIMUM, la milla dotzena des de Barcino per la variant de la Via Augusta.
Recordem que al assassinat de Ataülf varen fer anar a peu a Ga·la Plàcidia aquestes dotze milles, no unes altres. Era un punt significatiu. Recordem que a duodecimum va produir-se la batalla en la que els ostrogots varen vencer al visigots.
No sabem res dels musulmans, on no varen romandre gaire temps, en general, la gent de base va anar fent la viu-viu.
I ja estem a allò que en diem re-conquesta. Vol dir intentar fer-se cristians, no ben bé com ara, no tots seguien a Roma
I es dona el fet de que el riu Llobregat marcà una frontera política. A l’altre banda quedà un espai de irregular contenció.
Doncs arribem al famós pergamí de Baldofred i Chillió que ens diu que existeix un oratori, columbari (torre) terres i cases. Tot això existeix el 1001 i ningú crec que pot pesar que es va fer en una nit, demostrat que el pont del diable no el va fer el diable.
El Baldofred i Chillió sabien que els grans poders de la zona se’ls hi volien quedar i, mol intel·ligentment, ho regalen a Sant Pere de Roma (un poder que no es podia desafiar sota risc de excomunió) i es reserven l’ús de fruit per a ells i la seva descendència. O sigui, que segueix essent seu.
I aquí en surt el nom de SANCTUS PETRUS DE ROMANIAR transformat amb el temps en SANT PERE DE ROMANÍ. Com podeu veure, la planta del romaní no hi pinta res.
DEL CASTELL CIURÓ A SANT PERE
Mirant al riu tenim tres punts enlairats, : els poblats ibèrics de la plaça de les bruixes, el Castell Ciuró i Sant Pere de Romaní.. Reuneixen les condicions per establir-s’hi els íbers, aigua a prop i muntanya per cultivar i la cacera.
Del Castell Ciuró no en tenim els orígens però si la situació i a falta de un bon escaner podem elocubrar. L’opus spicatum ja ens apropa a temps medievals però documentalment coneixem el pas dels hospitalers i templers.
I aquí és on anem a parar, els hospitalers no tenien església al seu turó i, a prop, vorajant al torrent de l’Hospital teniena Sant Pere, on en obres netejant el seu entorn va apareixer una làpida temlària. Als pocs dies ja no hi era.
És molt important localitzar-la. Un amic del Patrimoni ho te tot fotografiat. En aquell moment no hi tenien accés vehicles no autoritzats. Estarà guardada? Val la pena preocupar-nos. Es tracta de una fita històrica.
No hi han gaires possibilitats de com va sortir una peça gran si no fos amb vehicle controlat. Estarà megatzemada oficialment? Altrament hauríem de revisar qui hi tenia accés.
Va apareixer al netejar la zona quan se li va treure la terra de sobre.
Com solia fer-se, al costat d’una església hi havia un cementiri. Això ens porta a que EN TOTA AQUELLA ZONA HI POT HAVER ENTERRAT UN CEMENTIRI.
A SOTA, ENTRE ELS ARBUSTS, ES POT VEURE LA LÀPIDA QUAN ES VA DESTAPAR
Més aball trobereu: ELS TEMPLARIS A SANT PERE
Font original: Patrimoni Molins de Rei (Google Sites)