MUNTANYA

SANT PERE DE ROMANÍ

SANT PERE DE ROMANÍ ·

— Assabentats que està propera la restauració de Sant Pere de Romaní, dedicarem temps espaiats a parlar-ne

Comencem amb una imatge de l’ermita quasi envoltada pel mas Moriscot. Així va ser fins el segle passat.

El primer document en que es cita és de l’octubre de l’any 1001 en un document de donació a Sant Pere de Roma. Diu: És per això que jo, Baldofred, prevere i Chillió, dona, a honra de Déu omnipotent, conscients i moguts per l’amor, ens plau que quelcom de les nostres coses a Vós, es a dir, Pere apòstol i a la vostra romana Església, en féssim, tal com en fem donació. Us donem doncs, a Vós, una petita propietat nostre amb terres i vinyes, amb les cases i horts i arbres, juntament amb l’oratori i columbari…

Sembla innecessari el paràgraf anterior però te fortes conseqüències. Si tot existia el 1001, de quan és Sant Pere? (continuarà)

Nataxa: Els meus avantpassats, masovers del mas Moriscot. De l’àlbum familiar de Miquel Galceran

— Mol interessant Nataxa. Pots saber la data que ho van deixar i si algú encara hi va habitar? Precisament vaig presentar la foto amb el mas perquè quan es restauri el problema gran serà els …!!! els incívics. Penso que si allà, o al castellciurò hi hagués un bar habitat potser es salvara.

Com abans comentava, si la donació conta el 1001 i hi havien cases l’oratori etc, tot no es fa en uns mesos per tant seria al menys del segle anterior. Quan es parla de un colomar, en l’època solia se en una torre quadrada i, com a conseqüència ja hi hauria torre i aquesta, en la base, no seria del segle XX (queden restes)

Josep Galceran Vila: A en Fidel Galceran Julià quan era masover al mas Moriscot, li deien l’animeta, ja que quan baixava a Molins de Rei sempre anava demanant cèntims per l’ànima de Sant Pere.

— Mol bé Josep. Si l’església romànica del 1209 es considera església sense capellà, l’oratori de Sant Pere no s’hi pot considerar tot hi tenint un prevere de propietari? eren altres temps hi i havien capellans casats.

Pere Galceran Uyà va indagà força sobre aquets paratges designats com Ad Duodecimum, posteriorment Duïsme i ara Riera de Bonet però el fet de haber-se trobat les restes de una villa romana ens permet pensar en una possible torre de vigia al turó del costat. I, la vila romana es concretaria en el punt de les restes o les construccions abastarien una zona amplia. És per això que cal tenir conte al moure terres en aquests paratges.

Si ens fixem bé veurem sobre el portal un arc tapiat que recorda els arcs visigòtics i si ho ajuntem als noms Baldofred, Gesalderc o Recosind es pot pesar en uns temps visigòtics

Aquí ho veieu amb el tapiat caigut

Com a conseqüència de la donació (amb a Sant Pere de Roma, pren el nom de Sanctus Petrus de Romaniar, no de romaní com diem ara. Els donants però es reserven el usufructe i amb aquesta operació es lliuren de l’abat de Sant Cugat i del Barró de Cervelló que se’ls volien menjar i així s’asseguren la continuitat.

Resum: Sant Pere de Romaniar és petit però eixerit, i val la pena prendre-ho molt seriosament.

Ja fa uns anys l’Ajuntament fa fer una intervenció a Sant Pere per assegurar la solidesa que perillava i va posar reixes per evitar que, fins i tot, els cavalls hi deixessin els excrements . Va ser una bona intervenció feta amb un pressupost recuperat i ens ha permès seguir tenint edifici. Malgrat tot, els incívics van trencar reixes i fer pintades. Seria bona cosa saber en què consistirà la actuació ara programada. Per sort, un projecte de restauració de la torre de senyals no es va arribà a tirar endavant; eren molts diners per una torre de senyals que representa un període curt de una història tan llarga.

Foto pedra a la base de la torre

Aquesta pedra la podem veure a la base de la torre de Sant Pere de Romaní, més ensota de la part del segle XVI. Te de correspondre a una de les reconstruccions de la torre

Pedro Royo: Vergonya de jovent. Al costar ja varem esborrar una pintada.

» els catalans de les pedres treuen pans» i al arc altre de Arran, si els cadells no respecten la memoria d’on venim i el patrimoni de nostre pais, que futur esperem.

Mari Planas: És vergonyós!

Mariano Conde: Si no es té cultura ni s’ensenya, no es pot fer més. No es pot respectar ni voler allò que no es coneix.

— No havia fet cap comentari perquè em semblava impossible que fos veritat. És el portal de Sant Pere de Romaní. Algú els va veure fer-ho i sembla increïble que jovent que creiem culturalitzat de Molins faci semblants …(no trobo paraules. Poden odiar la religió pero quedant-se-ho al pap i un patrimoni del primer mil·leni no és cosa per jugar-hi. Si son els que van dir crec que no acceptarien que ho fessin a casa seva perquè no creuen en Deu o son de tal o qual partit.

— Per les dates de les fotos de la malifeta és posterior a les reparacions.

P. Royo: Si no es té cultura ni s’ensenya, no es pot fer més. No es pot respectar ni voler allò que no es coneix.

Si REVISEU MÉS AMUNT veureu que em tractat el important que és trobar un sistema de vigilància efectiu. Jo segueixo sense coneixer el projecte de restauració que sembla ja acordat.

P. ROYO: Un problema mol important a Sant Pere és el gamberrisme. Tomeu , es un munt de pedres que no l’interesa a ningú, no mes crea interes cada 4 anys. Fins i tot els nostres joves hereus fan servir les seves parets com murals reivindicatius.

HISTORIA

HISTORIA

SANT PERE DE ROMANÍ o de ROMANIAR

Font original: Patrimoni Molins de Rei (Google Sites)